El passat Dimecres 13 de Giner en la cancha dels Chicago Bulls Michael Jordan confirmava els rumors que s’havien estés el dia abans. “El basquet es mes important que Michael Jordan”, en estes paraules dia adeu al basquet Michael Jordan, en tercera persona parlant d’ell mateixa, aixo vol dir que el seu nom a arribat a categories mes altes que la seua propia persona i aixina es. 

Naixcut un 17 de febrer  de 1963 en Brooklyn (Nova york) es trasllada ell i la la seua humil familia a Carolina del nort, universitat en la qual cursaria els seus estudis de Geografia i Historia. Fill d’un pare que tambe jugava al basquet pero sense molt exit,  va haver d’apuntar-se a beisbol en el bachillerat per que en l’equip de basquet de l’escola el rebujaren per baixet. 

El 1981 comença els seus estudis en l’universitat i guaña en el seu equip el titul de la lliga universitaria, quan ya fea 25 anys que esta universitat no el guanyava. Va arribar a la NBA en 1984 (despres de guañar el or olimpic en Los Angeles 84) en fama de mal tirador, lo que el relegaria al tercer lloc del draft, un estigma per a un escolta. A continuacio els Bulls de Chicago farien l’operacio de la historia: contractar a Jordan. 
A partir d’aci i en permis dels seus amics Magic Johnson i Larry Bird va escomençar l’associacio que ara en estos moments es perpetuarà en penjarse l’emblematica camiseta en el numero 23 dels Bulls. Esta associacio pareix sagrada Jordan-> els Chicago Bulls->el 23-> la NBA.

Ho a conseguit tot. Va conseguir entrar en l’equip universitari i va guanyar el titul; va ridiculisar a tots aquells que dien que tenia mal tir; tambe va deixar per terra quan, despres del seu retorn, alguns dien que estava acabat guanyant tres tituls mes; ha segut triat millor jugador defensor, maxim anotador de la lliga en deu ocasions, millor jugador de la lliga en cinc, a guanyat la medalla olimpica, l’open Mc Donalds; soles el seu nom a aportat 10.000 millons de Dolars a l’economia americana i fins i tot a guanyat partits interestelars en un equip de dibuixos animats. A pesar de que aço ultim tan sols fora una pelicula “Space Jam” era l’unica manera que tenía un geni com ell de fer-ho, per que encara no s’ha trobat vida inteligent en atres planetes.