UN ATRE EIXEMPLE: EL
"PATOIS" FRANCES
Es tracta este d'un cas molt similar, per
lo que en ocasions semblarà a reiteracio, pero considere que es
necessari repetir a voltes les coses per a aclarir be els temes.
Els "patois" es troben al sur de França,
en la zona que es denomina d'Oc, Occitania o El Llenguadoc: el "midi" frances,
la part meridional del païs. Son parlars residuals de l'antic occita.
L'occitana va ser en el periodo migeval una llengua de cultura importantissima
fins l'extrem de crear una ben interessant produccio llirica. En occita
escrivien els trobadors mes importants de l'epoca -nacionals i forasters-,
en occita apareixen majoritariament els documents oficials, en occita es
comunicaven entre ells els habitants de la zona... La cultura occitana
era una de les mes importants de l'Edat Mija. A mes, estava associada a
un poder politic -Occitania- i, damunt, ingredient importantissim, a una
religio "propia": el catarisme. Força politica, cultural, economica,
en una llengua propia i diferenciada, en un territori extens i definit
i en una faccio religiosa autoctona: Occitania reunia tots els ingredients
necessaris per a convertir-se en un païs independent. Pero l'historia
acaba anexionant tot este territori a la corona de França i, per
a evitar una reaccio independentista, ¿que hagueren de fer?: eliminar
-sistematicament- el catarisme (verdaderament, es va tractar d'un extermini),
ofegar durant segles les manifestacions culturals occitanes, silenciar
la llengua autoctona, impondre a la força el frances (i els costums
de la zona septentrional), centralisar el poder politic en Paris anulant
competencies a la regio... ¡En fi, lo de sempre i que ben be coneixem
per experiencia els valencians!. En el temps, l'occita ha perdut unitat,
codificacio, prestigi social, usuaris i de tot. Encara es parla en importants
zones del meridia frances, inclus en ciutats emblematiques, pero ha quedat
reduit fonamentalment a comarques de montanya, apartades, desconectades,
etc. No tenen consciencia els usuaris del concepte d'occita com a llengua
propia i definida i diferencial i que es la que en realitat parlen. El
desprestigi social es total. De fet, dir "patois" en França equival
a dir llengua local, imperfecta, incorrecta, sense importancia... Es totalment
sinonim de dialectal, provincial, regional, popular...
I estem en la mateixa. Perque es lo mateix
que el cas de la fabla i, igualment, es pot aplicar al cas del bable. Per
a fer-nos una idea: el bable, l'asturia o, per lo manco, lo que queda de
l'antic asturia -historica i filogeneticament diferenciat del castella
i del lleones-, pren el seu nom d'una veu onomatopeyica que dessigna la
parla confusa, farfallosa i botijosa de les persones de llenguage imperfecte
o que tenen dificultats fonetiques o d'expressio. "Chapurriat", "patois",
"bable"... "churro", "panocho"... com veem, sempre es tracta de denominacions
pijoratives del parlar propi desprestigiat i que, no obstant, pot tractar-se
perfectament de varietats dignes de ser recuperades i de ser tractades
com a formes emblematiques de llengua propia i identificadora.
ARA, NOSATRES.
Enlluernats per la "ciencia" establida (sectaria,
ad hoc i anticientifica), els responsables del govern valencià estan
permetent que la nostra llengua (la nostra llengua no es atra que la llengua
valenciana, enlerta) aboque en esta situacio, favorint un accelerat proces
de substitucio llingüistica i convertint-se aixina en els responsables
directes de la desaparicio -per castellanisacio o per catalanisacio- de
la llengua valenciana en a soles unes generacions (quan s'havia mantengut
durant segles. ¿Quin ha segut el detonant d'este actual proces?.
Sense dubte, una politica condicionada per uns partits centralistes en
tot cas -PSOE, PP- i, ¡com no!, l'implantacio en els mijos, en l'administracio
i en els centres educatius d'un catala convergent que te com a objectiu,
com ya hem vist, eliminar progressivament les diferencies locals respecte
al catala estandar. I tingam clara una cosa: l'historia i el poble, segur,
algun dia els demanarà contes i els acusarà de completar
el filocidi -un dels passos previs al genocidi- que fa uns segles iniciaren
els Trastamara. Aixo, si: poden estar satisfets de que passaran als anals
de l'historia, pero no en la llista "dels bons", sino en la mateixa llista
que els esmentats Trastamara, que els Torquemada, que els botiflers, que
els hitlerians, que els Franco, etc.
Una cosa està clara -i no m'hi valen
les "sabudes" intervencions de todo a cien dels "cientifics" de la "universitat"
de Valencia i ad lateres-, una cosa està clara com venía
dient: la supervivencia del valencià no passa ni pel castella ni
pel catala (encara que fora un dialecte d'alguna d'estes llengües
-o d'una atra diferent, ¿per que no?. Ya posats...). De la mateixa
manera que "servicio", "nosotros", "hoy" o "con" no son formes valencianes,
tampoc ho son "servei", "nosaltres", "avui" ni "amb". Per posar uns casos
del lexic, naturalment; tots sabem que la llengua es molt mes que quatre
paraules. ¿La supervivencia del valencià està garantisada
a través de la substitucio de lo autoctonament valencià?.
¿Com es pot entendre que el valencià sobreviura parlant catala
(repetixc: encara que foren la mateixa llengua o encara que el valencià
fora dialecte del catala)?. Hi ha tres maneres d'eliminar les taques d'una
paret: passant-li un drap en algun producte adequat (descastellanisacio
i descatalanisacio del valencià), repintant-la tota sancera (codificacio
del sistema i normalisacio de la llengua) o be tirant-la a terra per a
fer-ne una atra (substitucio llingüistica pel castella i pel catala).
En Valencia, en l'excusa de que parlem incorrectament, s'està construint
una paret nova damunt de l'anterior, la qual cosa resulta ben rocambolesc.
Pero tampoc servix l'argument de que son
varietats de la mateixa llengua i que l'unificacio es ortografica. ¿No
hauria de ser un delicte condenable aprofitar-se de l'ingenuïtat de
la gent?. Si l'unificacio a soles es ortografica, si les formes valencianes
son igualment acceptables i correctes, ¿per que insistixen en "tarda",
"aqui", "volgues", "cante", "xocolata", "utilitzacio"...? Molts dels diccionaris
catalans ya admeten (perillos, ¿no vos doneu conte?) "vesprada"
o "aci"; els gramatics reconeixen la validea de "volguera" o "cante"; els
fonolecs senyalen -sense menysprear-la- la pronunciacio valenciana /cocoláte/
o /utilizasió/. ¿Pero no es tracta d'una unificacio unicament
ortografica?. Si aixina fora, ¿per que utilisen tambe, a banda de
les nomenades, unes atres com "adient", "aquesta", "aleshores", "natura",
"tendresa", "normalitzar", "col.legi", "decideix", etc., etc., etc.? ¿A
on està ahi l'unificacio ortografica?. O, millor dit, ¿que
entenen per unificacio ortografica?.
EL FINAL.
La qüestio
es que, al remat, qui ix perjudicada -per catalanisacio o per castellanisacio-
es la llengua valenciana, caent en un profunt estat de "patoisacio" que
ve a ser, per l'experiencia dels atres casos similars, com la sentencia
de mort d'una llengua. El valencià tendix a perdre usuaris a favor
del catala o del castella, tendix a perdre una codificacio que el mantinga
unificat, tendix a recloure's a ambients reduits (familiars, de carrer,
de poble...) i es mostra molt desprestigiat. L'unica cosa que pot salvar
esta situacio es recorrer a la força de la veritat, a l'unificacio
d'esforços, a l'autentic interes per recuperar la llengua (i a través
del catala, repetixc, no es recupera el valencià: es pert mes encara)...
El poble valencià ha de creure en el proyecte, s'ha d'implicar en
ell, pero mentres els politics mantinguen una actitut tan nefasta, els
seus votants, els seus seguidors, la societat en conjunt no podra reaccionar
mai en la vida.
|