A continuacio reproduixc la nota de l’editorial que apareix baix d’un escrit en normes de El Puig en un semanari de difussio gratuïta de Gandia (“Gente de La Safor”) la primera semana d’enguany, en el seu numero 513, del 2 de giner de 1998.  

“Gente no es responsabilitza de l’ortografia ni de les múltiples faltes que apareixen en aquest escrit. Ho hem transcrit tal com ens ho van donar i hem complit la petició de respectar ¿l’ortografia? del text.”  

He de dir que el semanari ya reflexa en la seua primera plana lo següent: “Las colaboraciones no reflejan necessariamente la opinión de la dirección”, per lo que eixa nota adicional de l’editorial citada en el paragraf anterior te una atra intencionalitat: la de mediatisar en el llector (receptor) i crear-li un estereotip i uns prejuïns en relacio al text en normes valencianes. Puix be, ¡aço es lo vullc denunciar!  

Per a introduir al lector en el context del mateix, he de dir que l’escrit aludit forma part d’un conjunt de 6 colaboracions que el semanari solicità als responsables dels diferents partits politics de Gandia en el començament del present any electoral. D’entre tots ells, l’articul del representant d’UV era l’unic escrit en valencià (normes del Puig o de la RACV), ya que els demes estaven escrits en catala (PSOE, BLOC, EU) i castella  (PP i Alternativa Independiente).  

Es tracta esta d’una protesta contra el prejuï d’un mig de comunicacio local, i les molesties que ocasionà la nota de la redaccio cap als llectors i el malestar als que, com yo, utilisem i conreem les normes de El Puig (o de la RACV), actualment les uniques normes d’ortografia valencianes, fetes en Valencia per valencians i per als valencians. ¡Es pot estar d’acort o en desacort, pero esta es la realitat!. Algu prodra pensar ¿i les normes del 32 que?; eixes bases ortografiques son un eufemisme inventat per a introduir les normes de Pompeu Fabra (les de l’Institut d’Estudis Catalans) en Valencia de manera sibilina. Convide des d’aci a que el llector profundise pel seu conte en lo qué son, quan i qui les redactà, de quines atres normes son una adopcio i una “pseudoadaptacio”, de quina forma es feu el cridament per a que la gent s’adherira i cóm foren replegades les fimes; quants, excepte dos o tres, dels firmants eren experts o tecnics en filologia o ortografia, i mes interessant encara, cóm els primers en abandonar-les  (abandonar les poques concessions que es feren a les particularitats valencianes) foren precisament aquells que feren el cridament public i la replega de les adhesions i nosatres que el mateix semanari Taula de lletres valencianes i mes tart  L’Estel, El Cami... 

Per a  ser imparcial l’editorial del semanari, si lo que pretenia era desmarcar-se, simplement hauria d’haver escrit lo seguent: “Esta colaboracio ha segut respectada en la seua normativa original, normes valencianes de la RACV, segons la voluntat de l’autor”; pero l’evident orientacio persuasiva i tendenciosa de l’editorial cap al llector tenía un clar afa de modificar la seua conducta davant del text en el següent sentit: ¡les normes d’ortografia de la RACV no existixen!; per lo tant, a l’analisar el text baix les normes d’ortografia catalanes (uniques que coneix la direccio del semanari)...ixen a munto de faltes...¡tantes com faltes trobem en qualsevol escrit que es analisat en unes atres normes ortografiques diferents a les que ha segut escrit.  

Qualsevol mensage persuasiu transmes per un mig de comunicacio, o es propagandistic o es publicitari, segons l’ambit siga politic-social o economic-social, queda evidenciat a totes llums que en el nostre cas que nos ocupa es tracta d’un mensage persuasiu propagandistic contra les normes ortografiques valencianes de El Puig (RACV).  
 

Si la principal funcio d’un mig de comunicacio es la d’informar de la realitat, no podem oblidar que en les seues mans tambe està la possibilitat de deformar-la  i manipular-la, i aixo es lo que provoca (conscient o inconscientment) eixa nota de la redaccio. Fer creure que no existix una gramatica i un vocabulari general de la llengua valenciana diferent a la gramatica catalana del IEC que des de que fon creada per Pompeu Fabra estigue enfrontada en el primer quart de segle a la de Mn. Alcover i la de l’Academia de Lletres Catalanes; a estes altures ¿a qui enganya? ¡Que absurda i ridicula resulta eixa actitut preestablida anti tot lo que vinga expressat en una normativa que no siga la catalana! 
  
Este metodo de deformacio de la realitat, alegant un ¿desconeiximent? del fet, es el mes facil d’utilisar pels mijos de comunicacio...encara que les normes valencianes de la RACV les utilise un ample espectre de la nostra societat, entre els que destaquen institucions i organismes com El Palau de La Musica de Valencia, Les Conselleries d’Agricultura, Peixca i Alimentacio i la de Mig Ambient, L’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), L’Ajuntament de Valencia (des de 1991 a 1995) o les mateixes Corts Valencianes. Destaquen tambe, ademes de les publicacions dels organismes anteriors, les editorials de llibres com Del Senia al Segura, Lo Rat Penat, Associacio d’Escritors en llengua Valenciana, Revista de Filologia Valenciana, Accio Bibliografica Valenciana, Lletraferit, L’Oronella SEV i moltes atres publicacions d’entitas civiques, socials i culturals repartides a lo llarc de tota Valencia.  

L’ocultacio de la veritat es un arma eficadissima per a la mentira, dia Miquel Adlert en el seu llibre En Defensa de la Llengua Valenciana,  ¡quanta rao tenía!. ¿A on està el lliure transit de les idees i d’expressar-se com u  crega convenient?, ¿per que eixa intencionalitat de desqualificar i de provocar el rebuig i la sorna?. No puc mes que denunciar la falta d’educacio,  ¿acas creu la direccio del semanari que el lector es incult i no pot traure les seues propies conclusions?.  

El periodisme en llibertat i en democracia no es una patent de cors, com creuen alguns naixcuts al periodisme baix el paraigües de la moda imperant. Gente de la Safor, crec que ha caigut en l’estupit simplisme de l’obsessio que no pot consentir una disconformitat i que una persona expresse lliurement en l’ortografia que crega mes adequada les seues idees i mes quan, en el cas del sr. d’UV, preten ser coherent en el programa i l’ideari del seu partit. ¿Quina credibilitat ha de tindre dit semanari quan escriga respecte a qualsevol protesta publica que es faça contra els seus criteris?. Pot ser, la resposta estiga en el control que supon les 2 planes sanceres de publicitat que Pepa Frau, alcaldesa de Gandia (PSOE), una de felicitacio personal i l’atra de l’Ajuntament de Gandia, que ella presidix, inserten en dit semanari en els diners de tots els contribuyents. Em venen a la memoria un parell de frases que definixen lo que es una relacio autoritaria en els seus subdits: “Yo ordene i tu obedixes” i la que definix una democracia mal entesa: “Yo enganye i tu em creus”, segur que el llector ya les ha sabut associar a la nostra realitat qüotidiana.  
  
Per ultim, per a la defensa dels usuaris, i a modo de recomanacions per als consumidors d’informacio i dels mijos de comunicacio enumerare 6 procediments trets del Manual de autodefensa comunicativa, 1982, 158-159 de H. Benesch i W. Schmandt, i que Antoni Fontelles replega en Societat, Ciencia i Idioma valencià, Lo Rat Penat, 1997; son els següents: 1) coneixer quines son les tecniques usades en la manipulacio; 2) tindre armes contra la manipulacio; 3) evitar caure en la fascinacio injustificada; 4) practicar l’independencia i ampliar els nostres coneiximents; 5) no convertir-nos nosatres en agents manipuladors i 6) descobrir i denunciar als manipuladors.