EL CAVA
Se definix Cava com: vi bromos elaborat
per mig del metodo Chapanoise en Espanya, mes concretament en les
zones valencianes de Requena-Utiel, les catalanes del Penedes ...
Es a dir, que la diferencia existent entre
el Cava i el Champagne no es cap atra que el nom, en lo que pertoca a la
composicio i elaboracio es identica.
El vi base, en el qual es fa el cava ha
d’estar en fermentacio, per lo manco, un any. Este vi base no te bambolles
i te un grau alcoholic de 11-12º, per lo que podem afirmar que el
cava no es un vi molt alcoholic.
El proces d’elaboracio d’un vi bromos pel
metodo Champanoise es molt complicat per aixo no l’anem a descriure en
la seua totalitat, anirem al gra, a lo que nos interessa.
La refermentacio que es produix en el cava
fa que el rent que li hem afegit embrute el lliquit, per aixo hem de fer
que floculen cap al fondo de la botella. Despres d’aço anirem posant
les botelles en una certa inclinacio per a que estes recialles de rent
vagen aproximant-se cap al coll de la botella, perque cal fer-les desapareixer
per a obtindre una bona calitat acceptada pel consumidor.
Una volta estos rents arriben al coll cal
obrir la botella i, degut al dioxit de carbo (CO2) que crea una sobrepressio
dins d’ella, eixiran, simplement, en que li donem rapidament una mija volta.
Es evident que les botelles per a que el rent vaja al coll estaran en el
cul dalt, i lo que haurem de fer es posar-les cap amunt.
Aço es feya antigament, hui en dia,
es congela (-29º) la part de dalt del coll i es lleva en molta mes
facilitat. De caixo, se sap que hi haura un poc de lliquit que se n’anira
degut al sacseig, llavors plenarém lo que falte en el contengut
d’atres botelles.
Ad este proces que hem descrit se li nomena
degollat i una volta fet es inutil que deixem una botella de cava per a
criança perque lo unic que conseguirém sera perdre-la.
Despres d’aço li fiquem una certa
cantitat de sucre per a donar els diferents tipos de cava. De mes sec a
mes dolç trobem:
Tipo
|
Grams de sucre x Litro
|
Extra Brut
|
Menys de 5 g/L
|
Brut
|
5-12 g/L
|
Extra Sec
|
12-20 g/L
|
Sec
|
20-30 g/L
|
Semi Sec
|
30-50 g/L
|
Dolç
|
Mes de 50 g/L
|
Des que escomençarem a fer cava fins ad
est ultim proces (pel metodo classic Champanoise) han degut passar, per
a que estiga dins de la llegalitat, com a minim 9 mesos.
CHICOTETS DETALLS A TINDRE EN CONTE
¿Quina forma ha de tindre el tapo per a
ser optim el cava? Si el tapo ix en forma de champinyo haura estat poc
de temps almagasenat en la tenda, si, per contra, el te en forma de “T”
haura estat prou, massa temps almagasenat, perdent aixina calitat.
¿Com han de ser les bambolles en un bon
cava? Han d’eixir ininterrompudament, cap a dalt i quan vagen a arribar
a la fi del lliquit han de desplaçar-se cap a un costat de la copa.
¿Com han de ser els recipients a on posem
el cava? El cava haurem de posar-lo, segons els experts, en copes llargues.
Un desentes en el tema, o si el cava es roïn, les posarà en
les tipiques copes de minue invertit a on les bambolles fan poc de recorregut
i es pert el CO2 rapidament.
¿Quan mes soroll faça en obrir-se
la botella millor? NO, es un erro freqüent entre gent desconeixedora
de la cultura cavistica. Si fa “pum” lo unic que conseguim es fer-li perdre
dioxit de carbo, es a dir, perdem força i vivor en les bambolles.
¿Sacsarém la botella per a que
faça bonico quan l’obrim? NO, ademes de perdre dioxit de carbo,
tambe perdrem lliquit.
¿Un cava barat es millor que uno car?
Segons gusts, pero el barat s’haura fet en mes o manco tres semanes per
un metodo diferent al Champanoise. En acurtar-se el temps d’elaboracio
s’abaratix el preu.
¿Com hem de guardar les botelles de cava?
Mai les guardarém en el tapo cap amunt, les guardarém en
una inclinacio superior als 90º respecte la vertical, pero no per
molt de temps perque si no el cava adopta el gust del suro que el tapa.
En estes llinies s’ha intentat aproximar la cultura
del cava i que no vos donen gat per llebre.
|