|
El
so alveolar vibrant sonor pot ser de dos classes: simple (transcrit foneticament
[r]) i multiple (transcrit [?]). L’escritura d’estos dos sons no oferix
moltes particularitats especials en valencià (respecte ad atres
llengües que nos son veïnes).
Dos son les
grafies que utilisem per a representar les vibrants alveolars: r i rr.
La vibrant
simple [r] desapareix en algunes localitats valencianes i en uns casos
concrets:
a) Quan la paraula acaba en –r o –r + consonant/consonants:
· vole(r)
· pati(r)
· dine(r)s
· llogue(r)
· mamprenedo(r) · dima(r)ts
b) En els infinitius, quan van seguits d’un pronom debil, a vegades inclus assimilant-se a la consonant per la qual comença el corresponent pronom:
· di(r)-li-ho
· penja(r)-ne
· fregi(r)-lo
· coneixe(r)-la
Quan es tracta del pronom neutre ho, la –r final de l’infinitiu es convertix en una verdadera llaviedental fricatica [v]:
· penjar-ho
[penjávo]
· dir-ho
[dívo]
(Igual succeix quan en lloc d’un infinitiu es tracta del gerundi o del participi de present: la [t] es convertix en [v]):
· dient-ho
[diemvo]
· fent-ho
[femvo]
Cal remarcar
el caracter comarcal-local d’estes pronunciacions.
Tambe en les formacions compostes per un prefix acabat en vocal i una paraula començada per r, esta grafia es duplica per quedar en eixos casos en posicio intervocalica:
Contrarrevolucio,
suprarrenal, birradial, trirritmic, antirrobo, monorraïl, correlacio,
extrarradi
|