Per a entendre el seu alcanç global del jardi espanyol i entendre la seua especifitat, deurem fer un recorregut previ per les caracteristiques morfologiques dels dos tipos de jardi que donarien en el temps, orige al que volem definir com jardi espanyol. Els dos tipos tenen moltes arraïls comuns, pero mantenen diferents modos de concebir l’espai i de relacionar-se en el mon natural, que desemboquen en qüestions ambientals ben diferenciades, que a la seua vegada condicionen la seua traça basica. Estem parlant, evidentment, del jardi cristia europeu i del jardi arap oriental.
 De l’epoca de convivencia en la Peninsula Iberica de tres cultures: la judaica, la musulmana i la cristiana, que va sorgir l’esplendor del jardi hispanic-arap que contituix l’essencia del que anomenarem jardi espanyol genuï. La durea del clima i la carencia de precipitacions no han constituit obstaculs infranquejables per a el desenrroll de l’Art Jardiner: si l’aigua faltava, l’ingeni (raïl d’ingenier) se les apanyava per a aportar-la i distribuir-la, i el traçat de terrats, patis o horts recolets, se les apanyava per a aprofitar lo millor del relleu montanyos i del clima.
 Durant sigles, els diferents regnes cristians estigueren ocupats en la Reconquista dels antics territoris dels Gots i, quan no, batallant entre ells, fins que es verificà l’unitat definitiva. Els continus vaivens de huit llarcs sigles d’avanços i retrocessos de les fronteres entre l’Espanya cristiana i musulmana, acompanyats casi sempre de destruccio de les terres recent conquistades, i de politica de terra cremada en les terres perdudes o abandonades a l’enemic (delits practicats, dit siga de pas, en major mida pels cristians), no podien precisament constituir les millors circumstancies per a la pervivencia de la tradicio jardinera (l’estil) i dels metodos culturals. (Una de les causes primigenies de la deforestacio d’Espanya està al mateix temps intimament lligada ad este proces historic).
 Aixina les coses, nomes han aplegat a nosatros dos grans en eixemples de l’art dels jardiners hispanic-araps: el complex Alhambra-Generalife, en Granada, que va mereixer no nomes el respecte per part dels Reis Catolics, si no l’honor de que instalaren la seua residencia real en ell, i la ciutat Califal de Medina Azahara (la ciutat de la flor del taronger), junt a Cordova de quines ruïnes a partir de l’incendi i saqueig de 1010 permaneixerien olvidades i protegides baix terra durant sigles (des d’aproximadament la mitat del sigle XIII fins 1910 data en la que s’inicià un lent pero esperançador proces d’excavacio arqueologica, de reconstruccio i restauracio, que oixala culmine en la completa reimplantacio dels numerosos jardins i patis que formaven l’estructura basica d’esta ciutat-palau d’Abderraman III, califa de Cordova). Aquella maravilla, d’existencia fugaz, puix la seua construccio comença cap al principi d’Abderraman III (912-961), va extendre la seua fama de fabulos palau rodejat dels mes placenters i refinats jardins fins els confins d’Europa i del Mediterraneu, a través dels munerosos embaixadors que acudien al Califat de Cordova.
 Despres de la conquista cristiana dels territoris perteneixents a Al-Andalus, produida entre els sigles XII i XV, aniria apareixent una nova tipologia constructiva, associada als diversos regnes que  configuraven la peninsula, i tambe un enfoc de l’espai obert que participarà plenament de l’ideologia de les dos cultures, l’arap i la cristiana. Sera en esta epoca quan sorgirà el jardi mudeixar, sempre emparentat a les noves comunitats cristianes, i espcialement en les regions proximes al Mediterraneu, on la poblacio de religio mahometana es mantingue durant sigles. Podem considerar, no sense cert risc i en totes les reserves, que este jardi mudeixar, va a ser el “jardi espanyol” per excelencia, ya que en en la seua morfologia es reflexen de forma simultanea les cultures que han conformat l’idiosincrassia espanyola, i que per tant haurem de referir-nos a la seua traça sempre que estudiem el tema de la nostra aportacio especifica a l’art del jardi.
 El jardi mudeixar es dibuixa en una mixtura entre els components classics de la jardineria arap i els esquemes aportats pel jardi baix migeval cristia europeu. Ya hem dit que el traçat basic del “jardi arap” es molt senzill, seguint una trama octogonal molt similar a l’utilisada en el jardi europeu d’inspiracio claustral. Aixina mateix coincidix en la compartimentacio dels recints ajardinats, que es conecten entre si a través de portes o celosies, a fi de mantindre el seu caracter intim. En canvi, hi ha un atre tipo de jardi europeu, inspirat directament en el jardi del paraïs biblic, en que la geometria no apareix de forma directa, i que consistix en una superficie tapiçada d’herbes, en la qual es disponen chicotets arbusts de flor i arbrets sense podar, i el seu diseny ha aplegat a nosatros a través dels llenços, tapiços i miniatures dels sigles XIV i XV. En el conegut codex “Le Roman de la Rose” apareix una miniatura en la que s’oferix detalladament la visio d’un jardi, dividit en dos sectors, un d’ells de clara traça geometrica, en arborat podat i pasejos rectillineus, mentres que l’atre es dispon a la forma que acabem de descriure: sobre un tapiç de prat apareix multitut de chicotets arbusts florits, al voltant d’una font en peixos. Este model de jardi apareix tambe reflexat en un tapiç de la Real Fabrica del sigle XV. Pero el jardi mudeixar no incorporarà en absolut esta inspiracio en el seu catalec elemental, i el seu traçat sempre estarà regit per la geometria ortogonal, esquema cruciforme i trama en damero sobre els que es situen pasejos i encanyats, compartiments i estancs, i degut a infraestructura rigida, el jardi mudeixar presenta un esquelet molt construit. Els canals, safarejos, pasejos i plantacions el conferixen una apariencia solida, que permet minimes alteracions en la seua apariencia original. Podiem considerar-ho com una especie d’edifici, ya que les uniques variacions en la seua apariencia les oferix la floracio estacional de la vegetacio, que en la seua inmensa majoria es de fulla perenne, i per lo tant no altera la seua textura al llarc de l’any. Pero existix una diferencia fonamental en el plantejament arap de l’espai obert, i consistix en la seua desconexio completa en l’edifici. El jardi arap apareix sempre incorporat espacialment a l’edifici, en realitat tot conforma una unitat, pati i estancies cubertes, portics i pabellons, tot allo es succeix en una seqüencia ininterrompuda que produix una impressio de continuitat espacial, inclus els chicotets cursos d’aigua subrallen esta ilusio, introduint-se en quarts i sales i conduint les vistes a través de recintes yuxtaposts.
 El jardi mudeixar està “fora de”, i pert per tant tota la sutilea espacial que acabem d’expondre, mantenent clarament un diferent dialec en el mon natural, que ya res te que vore en la reverencia orientalista cap al païsage. Conserva, aixo sí, l’ornamentacio vidriada i els focs aquatics de fonts i surtidors, encara que ara careixen de plantejament poetic, i la seua finalitat apareix enfosquida. Tambe el punt de vista del jardi arap es modifica. I aixina com en el jardi oriental el contemplador es situa a rant de terra, o sobre una minima altura, ara el jardi es presenta per a ser vist des d’una altura suprerior, i per aixo les fonts ya no son safaregets, sino que estan situades sobre pedestals.
 Per a resumir, podem dir que pese a conservar la major part de les caracteristiques elementals del jardi arap, en el mudeixar es pert l’ambient d’este, rigidisant-se clarament la seua concepcio en l’incorporacio restrictiva de l’ideologia cristiana, i la conseqüent supressio del dialec entre espai obert i tancat orientaliste, com a traç  mes acusat.
 A partir del sigle XV, l’ornament topiari apareixera massivament en els jardins espanyols i les figuracions vegetals les conferiran un ambient magic en el mes pur estil gotic tarda, disociant-los paulatinement del seu orige oriental, i apropant-los als jardins europeus en la faceta ornamental.