Algun dia, un sociolec -¿o un sicolec?- no catalaniste, naturalment, nos explicarà en paraules tecniques tot aço que nosatres, els neofits, a soles sabem descriure en paraules corrents. I sera una satisfaccio que un “cientific” de veritat nos explique el fenomen que s’ha vixcut -que s’està vivint- en La Vila; ¿quin complex d’inferioritat es eixe que conduix a “professionals” de l’ensenyança i als responsables de les institucions publiques a commemorar el nou d’octubre en una serie d’actes presidits tots ells per la bandera aragonesa? Perque, per a sorpresa de molts, la bandera quatribarrada no es ni catalana, es aragonesa. I no s’hi val a dir que es tracta de la bandera local, la qual, ¡quina casualitat!, coincidix en l’aragonesa ¡i en la catalana! El nou d’octubre, com a festa nacional valenciana, es un dia de reivindicacio en el que tots els valencians hem d’acodir junts a reivindicar el nostre dia i ho hem de fer en un compromis conjunt; i es tambe el dia mes apropiat per a fer homenage als simbols que nos unixen a tots els valencians, de manera que, si algun simbol ha de presidir tots els actes commemoratius d’esta data, eixe simbol ha de ser la senyera (bandera quatribarrada en una franja blava junt al mastil), que es el simbol de tots els valencians, l’unic llegalment constituit com a tal. I eixe dia les ensenyes locals -i les alienes mes encara- no tenen cabuda en els esmentats actes. Puix be, en La Vila, els mestres van fer fer als chiquets banderes quatribarrades, el passacarrer pel poble es va fer encapçalat per la bandera quatribarrada i la llar del pensioniste tenía l’escenari adornat en una gran i espectacular quatribarrada (la cinta que s’estenia a lo llarc de les butaques reservades per a les autoritats tambe era quatribarrada), el cartell anunciador dels actes tenía de fondo, igualment, una bandera quatribarrada; quan un chiquet, de forma espontanea, va anar a pintar la senyera, la professora li la va fer corregir sense blau; als alumnes o als fills dels pares que, tambe de forma espontanea, manifesten estranyea davant la reivindicacio del catala o de lo catala, els tenen com en una reserva per a indis.

     L’ajuntament de La Vila, a través de la seua concejala de cultura (?) i en l’aquiescencia de l’alcalde i dels atres concejals -tant del govern com de l’oposicio- s’ha deixat amedrantar per quatre chiquets autodenominats maulets -sera perque maulen, perque si es per allo que historicament representen els maulets, encara no s’han enterat de que els maulets som els valencianistes i ells son botiflers: colaboracionistes valencians que han venut la seua patria a un poder estranger-; estos quatre chiquets -que “ploren” i “s’emocionen” quan veuen una quatribarrada (com comprendreu, sentiments absolutament antinaturals i propis d’individus enalienats)-, aleccionats pels “sabuts” de la UPV, son els que estan continuament intimidant a l’ajuntament de La Vila i el conduix a realisar actes d’un marcat caracter fasciste (uns i atres, haurien estat debellits d’haver vixcut en l’epoca de Franco): mentres que, d’una banda, permeteren la realisacio del correllengua (especie de passacarrer de quinze catalanistes, sente-ne cinc del poble, cinc de fora i cinc castelleparlants importats -que tampoc serien del poble perque s’havien perdut- en el que reneguen de la seua condicio de valencians en l’excusa de l’unitat de la llengua catalana), d’una atra banda van impedir que una associacio culturo-jovenil -i llegal- del poble, denominada Mossarabia, poguera realisar les seues activitats. Aço, com a eixemple de democracia i tolerancia. Prohibiren igualment que l’onze d’octubre, en uns actes tambe emmarcats en la commemoracio del nou d’octubre, poguera exhibir-se cap de senyera en l’escenari (quan aixo hauria segut lo normal o natural, i no l’existencia de la quatribarrrada) en l’excusa ¡de que no volien politisar l’acte! ¿La presencia en uns actes del nou d’octubre de la senyera, simbol de tots els valencians, en l’escenari s’interpretava com una politisacio dels actes?... En eixe cas, ¿quina interpretacio pot tindre la presencia de la bandera aragonesa i catalana en uns actes a on de lo que es tracta es de vertebrar els sentiments nacionals dels valencians?
 Per a major abundancia, en estos mateixos actes, el presentador intentava parlar en el catala “de todo a cien” que ha depres (fins l’extrem de que una veïna d’a on estava yo sentat es preguntava d’a on era aquell chicon. ¡I es de La Vila!). En la seua actuacio, nomena i agraix la presencia del senyor Alcalde del poble, de la Concejala de Cultura i casualment “oblida” nomenar i agrair la presencia del Director General de l’Institut Valencià de la Joventut, tambe present, autoritat que pertany al Govern valencià i que, damunt, era l’institucio que patrocinava l’acte); puja a parlar la Concejala de Cultura (tambe en un intent de catala); al final de l’acte, donen les gracies i uns detallets a gatets i gossets i obliden “casualment” nomenar i agrair a Mossarabia -l’associacio culturo-jovenil ya nomenada, actualment perseguida i estigmatisada des de molts anguls sobre tot des de l’oficialitat-. I era important, molt important, deixar de manifest eix agraiment public a l’associacio que havia fet possible que es celebraren aquells actes. Perque Mossarabia es la que va presentar el proyecte a l’Institut Valencià de la Joventut per a que este patrocinara l’encontre folcloric que va organisar el grup de dances l’Almadrava.
 En veritat, l’actuacio de l’Ajuntament de La Vila està sent torpe, molt torpe, en molts aspectes. I en el cultural, com veeu, es ya de “jujat de guardia” i crec, inclus, que podria qualificar-se perfectament d’antiestatutari i, en conseqüencia, d’anticonstitucional.
 I el Partit Popular, el partit majoritari en l’oposicio, no ha fet res al respecte. Mes be al contrari: mentres que en Carcaixent li fa un homenage a la Senyera, en Albal li’l fa a l’himne i de cara a les votades s’erigix en salvador de la llengua i la cultura valencianes, en La Vila permet la continua celebracio d’actes catalanistes i s’adherix a un manifest en favor de la llengua catalana. El P.P., eixe que s’autoproclama valencianiste de pro.
 Pero ¿qui governa en La Vila, el P.S.O.E. o la U.P.V.-Maulets? I estos, ¿per quina d’aquelles es senten llegitimats per a manipular, intimidar i extorsionar d’eixa forma a chiquets, a professors, a concejals, als responsables de grups de dances, de cors, d’associacions culturals i, en general, a tota classe de professionals? I yo, inocent de mi, creïa que el fascisme i les seues practiques ya havien passat a l’historia.