Hi ha voltes que la democracia pura i dura, no es el mecanisme mes apropiat ni val per a fer justicia, este es el cas de tot lo que envolta el conflicte llingüistic, el dictamen del CVC i el corresponent debat en les Corts Valencianes.

Es democratica l’aprovacio d’una Academia Valenciana de la Llengua en quant mes de ¾ parts de les Corts  voten a favor; tambe pot dir-se que es democratica la composicio de la mateixa, encara que siga per una majoria abrumadora de catalanistes que no es correspon en la realitat del poble valencià, si aixina ho voten a favor mes de ¾ parts dels diputats; i tambe deu ser reconeguda com a democratica, la perpetuitat d’eixa majoria catalanista d’academics, si tenim en conte que s’aprova el carrec per 15 anys i que cada volta que vaque algu, s’ha de triar el nou membre d’entre una majoria d’academics catalanistes, lo qual, indefugiblement nos donarà un nou academic de tendencies catalanistes. Ho tenen tot nugat i ben nugat “democraticament”, per supost, fins a l’eternitat si Deu o els valencians no posa/em remei.

¿I el poble, no conta per a res? .Si es feren noves eleccions per a triar nous diputats en funcio del seu posicionament llingüistic per a que votaren la nova llei de creacio de la AVLL, ¿eixiria la mateixa distribucio que hi ha actualment?

Mai podra saber-se quants valencians volien unes normes valencianes, les del Puig tambe nomenades de la RACV, i que l’autoritat llingüistica fora la RACV, perque no s’haura preguntat al poble. Esta haguera segut la verdadera democracia, en el sentit estricte de la paraula grega democracia: la veu del poble. No obstant aixo, podem tindre indicis del resultat d’eixa hipotetica consulta extrapolant a partir de la manifestacio del 13 de Juny. Yo estic segur que si es repetira en estos moments i tinguera el soport que va tindre: associacions culturals, autobusos i sobre tot de Las Provincias, no faria falta ni referendum ni consulta alguna, puix l’evidencia deixaria les coses clares. 300.000, 400.000, 500.000 persones ¿que mes dona?, lo important es que un dia entre semana del mes de juny eixirem al carrer “una representacio”, perque no pogueren estar tots, i colapçarem i paralisarem la vida del Cap i Casal per a que se nos escoltara: En defensa de la Llengua Valenciana. Normes de la RACV.

A partir d’aço ¿es just que a tal quantitat de valencians nos imponguen a la força una normativa que no volem ni reconeixem?. ¿Es aço el fi ultim de la democracia?, ¿per que les minories majoritaries sempre hem de ser perseguides per atres minories minoritaries dominants que ostenten el poder?. ¿Acas 300.000, 400.000 ó 500.000 persones no es un numero “raonable” per a que, a pesar de qualsevol decisio, per molt “democratica” i ajustada a llei que siga, nos tinguen en consideracio?

La democracia hauria de tindre un mecanisme que respectara les minories, a partir d’un minim de seguidors sense sometre’ls a una votacio que pot ser injusta... perque una cosa es lo democratic i atra lo just.. i no sempre van agarrats de la ma, com en este cas.