Chimo Lanuza es l’actual Director General de l’Institut Valencià de la Joventut. Va naixer en Altea fa 41 anys i es crià en La Vila. Residix actualment en Valencia pero conserva una caseta en La Vila on passa els seus dies lliures i les seues vacacions. Per tant, no a soles tenim davant nostre una autoritat politica sino que tambe un conciutata més que participa i forma part dels costums del poble. D’esta forma, ix en la Penya El Tort que forma part de la Companyia de Pirates com un fester més.

¿Que fa un alteà o viler com tu en un lloc de tanta responsabilitat com este i com vas aplegar a ser nomenat per al carrec que ocupes?
Son les circumstancies; i no tenen res que vore en el lloc d’orige. Simplement, yo fa quasi vint anys que estic molt implicat en el mon cultural valencianiste. Quan descubrixc que hi havia un colectiu que tenía les mateixes inquietuts que yo, em pose en contacte en ells. Em pose a treballar en ells; en Lo Rat Penat, en la Real Academia de Cultura Valencianista; politicament, en Esquerra Nacionalista Valenciana... Donant classes i conferencies, traduint i corregint, preparant material pedagogic, escrivint i estudiant i publicant... Va ser una etapa que vixquerem tots molt intensament. Hector Villalba, actual president d’Unio Valenciana -i tambe de les Corts Valencianes- va ser alumne meu en la primera promocio de cursos de llengua valenciana. Quan va apareixer Unio Valenciana, li oferim tambe la nostra colaboracio. Passa el temps, nos posem a dirigir la Comissio de llengua i cultura d’este partit i, finalment, em proponen dirigir el I.V.A.J. I aci estic. Es qüestio d’aixo: d’estar.

¿Quin balanç pots fer d’estos dos anys i poc mes d’intensa faena en el I.V.A.J.?
Globalment, lo mes important es que he conseguit que la participacio jovenil en els programes i activitats del I.V.A.J. es major que mai. Perque hem posat en marcha mes activitats que mai, perque hem conseguit promocionar el I.V.A.J. mes que mai. Quan yo aplegue, esta institucio era practicament desconeguda i era facil eixecutar els presuposts. De tres espais jovens que hi havia, ara en son nou. Hem aumentat les oficines de jovens mamprenedors, les places per a participar en els nostres programes, la publicitat a través dels patrocinis, que es la mes efectiva... I, sobre tot, hem conseguit que la participacio en el I.V.A.J. siga plural i no a disposicio d’un colectiu privilegiat. El I.V.A.J., ara, es de i per a tota la joventut. I en nosatres colaboren empreses de tota classe i color.

Parlem ara de la revista del I.V.A.J., sabem que hi ha ajuntaments, instituts i uns atres organismes oficials que pel fet d’estar escrita en valencià la rebugen i no els aplega als jovens. ¡Quina pena!, ¿veritat?.
Realment, es llamentable. Com a institucio publica i mes encara com a compromis personal, tinc l’obligacio de promocionar l’us del valencià a través, en el cas del I.V.A.J., de les nostres publicacions (revista, triptics informatius, llibres de difusio o de formacio...). Clar, que yo t’estic parlant de valencià; en catala que escriguen els catalans. Mal servici li fem a la nostra llengua si recorrem a una atra per a comunicar-nos. En la Nacio Valenciana hem d’escriure en valencià i deixar-se de tabalades catalanistes i d’eufemismes del trentados. En els instituts, ajuntaments i asociacions s’està portant avant una politica catalanisadora del nostre poble començant per la manipulacio dels nostres jovens. En alguns casos, hi ha uns interessos personals i economics per enmig i aço ho puc aplegar a entendre, pero la majoria de les voltes estem contemplant un nou cas de mimetisme social (com el fascisme) a on els individus es senten fascinats per uns valors aliens i son utilisats, en grup, per poders externs. ¿Qui anava a dir-los ad esta gent, quan eren chicotets, que eren catalans o que parlaven catala? Quan recorrixen a “lo que diu la ciencia”, no tenen ni idea de lo que la ciencia diu, estan molt desinformats, actuen sempre en prejuïns per davant i encara els falta molt per recorrer. En est estat de manipulacio, cauen en una preocupant actitut d’intolerancia que em confirma que la democracia -respecte als atres i llibertat d’opinio- encara no s’ha assumit: podem pensar lo que vullgam sempre que siga lo que ells diuen, ¿m’entens lo que vullc dir? I lo que fan es segrestar l’informacio que des del I.V.A.J. enviem als jovens per a que estiguen al corrent de les nostres activitats i programes. Informacio que es per als jovens, no per als concejals, professors, etc. ¿Qui son estos per a mediatisar la llibertat i el dret a l’informacio del sector jovenil? Quan es te ascendencia sobre un colectiu, s’ha de saber utilisar per a be, no per a manipular-lo.

Una atra faceta teua es la d’escritor en llengua valenciana. Guanyador dos vegades de la flor natural dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valencia, una atra de Paterna, Premi Ciutat de Valencia “Poesia Roïç de Corella”... un fum de llibres publicats. Duent el carrec de  Director General, encara t’ha donat temps per a escriure tres llibres. ¿Com es pot compaginar una faceta en l’atra?
Quan una cosa t’agrada, traus temps d’a on siga. De totes les maneres, durant este temps en que estic encarregat de la direccio del I.V.A.J., he tengut poc de temps per a dedicar-lo a escriure. Practicament he estat vivint de les rendes perque majoritariament han segut treballs que ya tenía mig enbastades, les vaig acabar de perfilar i han anat eixint escalonadament. Pero seguixc buscant raconets de temps i seguixc escrivint. Per a mi es una especie de lliberacio i de satisfacio personal mes que professional i em resulta tan gratificant que insistixc; despres, si me’l publiquen, millor encara: es una especie de premi.

El fet d’identificar-te com a valencianiste t’ha dut algun problema que atre durant estos dos ultims anys, ¿t’ha afectat en alguna cosa?.
El fet de ser valencianiste m’ha causat problemes sempre; a mi i a tots els valenciansites. Problemes de molta classe: insults, humillacions, desprestigi, marginacio, soletat, nos han tirat de les faenes per ser valencianistes, pel mateix motiu han aplegat inclus a impedir que realisarem estudis o doctorat en l’universitat; per supost, l’oficialitat -catalanista- no a soles nos ha ignorat sino que, a mes, no ha subvencionat mai a les associacions valencianistes... Vullc dir-te que, despres d’estos quasi vint anys d’experiencies d’esta classe no em resulta gens novedos que em cause problemes ser valencianiste. A pesar de tot, soc una persona molt pacifica i tolerant, de manera que em prenc les coses en molta resignacio i molta paciencia. Crec que la resposta del valencianisme es l’adequada: ad estos atacs contestem en activitats, promocio, culturisacio...

Com a politic i com a defensor de l’idioma i dels atres signes d’identitat valencians, ¿quina valoracio podries fer-nos sobre la decisio del C.V.C. i la creacio de l’Academia Valenciana de la Llengua?.
Ha segut llamentable tot lo que ha passat. El problema llingüistic s’ha de resoldre, necessariament, passant primer per un llarc periodo en que les parts parlen lliurement, en que les parts es coneguen i es donen a coneixer sense que t’insulten. El Consell Valencià de Cultura ha representat una obreta, una farsa, en la que ells eren els actors protagonistes, pero no els guionistes; el guio ya estava fet i, per supost, no havia segut escrit aci en Valencia. Per aixo, crec que ha segut vergonyos i una burla cap als nostres consellers del C.V.C., una falta de respecte. Unio Valenciana hem estat sempre disposts a buscar i trobar una solucio al conflicte social que estem vivint. Pero un conflicte social requerix una solucio social, no politica. El resultat final ha segut un dictamen que reconeix implicitament que el valencià es catala i que el punt de partida son les bases del 32, una proposta ortografica que servia -i seguirà servint- per a la catalanisacio de la llengua valenciana. Ha hagut molta inocencia per banda d’alguns membres del C.V.C. sempre per desconeiximent de les coses perque, a banda, este sistema ortografic te moltes incorreccions i s’oblida molt facilment que l’objectiu ultim era servir de pont per a catalanisar-nos.

Pero, en canvi, el President de la Generalitat fa poc li va fer un homenage a la senyera...
El Partit Popular està enganyant al seu electorat. I d’aixo se’ls passarà factura. Es molt facil erigir-se en salvaguardes de la llengua valenciana, fer els discursos institucionals en semivalencià, acodir a manifestacions per la llengua valenciana i fer-li homenages a la Senyera. Pero les proves estan ahi: en l’administracio, en els organismes publics i privats que depenen del P.P., s’està publicant en “normalitzat” -que es catala light-, en les escoles seguix donant-se catala, els llibres dels chiquets no a soles estan en catala sino que, a mes, estan editats la majoria d’ells en Catalunya i porten el vist i plau de la Generalitat Valenciana i de la Generalitat de Catalunya.

Per lo qual, a la gent se li està prenint el pel.
Efectivament, pero la gent no està bova i en les proximes votades nos vorem les cares, millor dit: el P.P. se les ha de vore en els seus votants.

Hi ha dos teories en el conflicte llingüistic valencià, una que defen l’unitat de la llengua que te tota la difusio i mes i una atra que diu que la llengua valenciana es diferent i diferenciada de les atres i que en canvi no te molta promocio. ¿No creus que a la gent li falta coneixer mes la segona teoria per a poder valorar millor i triar la que mes s’identifique?
Es l’obligacio de l’universitat. L’universitat es la “fabrica” de mestres, professors, abogats, economistes, politics, etc. etc. En l’universitat, per definicio, s’ha de donar totes les definicions i teories sobre els fets. Respecte a l’orige del vasc, per eixample, se’n donen un fum de teories de cientifics que han estudiat el tema. Sobre l’orige del valencià a soles es dona una teoria: la catalanista; de la teoria valencianista es parla de passada i en molts prejuïns, juïns de valor, etiquetes, burles, etc. Fascisme pur. I, efectivament, es necessari que les parts es coneguen, com he dit, que parlen en llibertat i que la gent valore. Pero tenen por perque saben en certea lo que la gent triaria. Per aixo tenen tanta pressa en manipular la major quantitat de generacions possible per a que no hi haja veus discordants. Pero l’historia està plena de casos similars i la veritat acaba imponent-se. No s’ha de tindre pressa.

¿Que et pareix la llavor que estan fent les associacions culturals al respecte?
M’imagine que et referixes a les valencianistes... –clar està- Admirable perque realisar un esforç tan gran sense mijos, sense ajudes... aixo es realment admirable. Per als catalanistes es molt facil perque tenen tota classe de mijos al seu abast, pero el valencianisme no a soles ha de lluitar contra l’apatia social i contra la falta de mijos, sino, a mes, contra el tall de prejuïns que sobre nosatres s’ha creat. Es molt dur, pero hem de continuar pel be de Valencia i de la cultura valenciana. Les generacions vinents no tenen culpa dels sicaris que en els ultims temps estan ocupant el poder. Tenim una obligacio moral sobre els que venen darrere i hem de deixar-los unes baranes a on agarrar-se.

¿Que opines sobre la creacio del Colectiu Jovenil d’Associacions Valencianistes?.
Necessaria. L’unio i la coordinacio es fan necessaries sobre tot entre colectius perseguits i marginats. Economisar esforços, sentir que no estem a soles, organisar-nos, compartir i intercanviar experiencies. Tot aço contribuirà a que els resultats siguen millors i, segur, a difondre mes els nostres ideals.

¿I no es per a tu un orgull que este Colectiu haja naixcut en el teu poble?.
Evidentment, sobre tot per tractar-se d’un ample colectiu de jovens preocupats tots ells pels interessos valencians. A mes, La Marina era considerada pel catalanisme, tradicionalment, territori propi. ¡Quina prepotencia!, ¿com poden pensar que a soles ells tenen dret a promocionar-se i a explicar a la societat lo que defenen? Eixa es una atra: no expliquen totalment lo que defenen -llengua catalana, països catalans- perque, si aixina ho feren, saben que serien rebujats; actuen en molta falsetat i fan molt de catalanisme implicit a través d’activitats ludiques i atractives per als jovens, de manera que estos, sense donar-se conte, acaben sent igualment catalanistes i no ho saben.

Participes com un fester mes en les festes de Santa Marta en la Companyia Pirates Corsaris, enguany traeu el rei.
Traure el rei es tot un repte per a qualsevol companyia. A mi m’agrada molt la festa de moros i cristians en general; de fet, sempre que m’han convidat, he acodit encantat a participar (recentment, en Altea, en Peniscola, en Catarroja), pero especialment m’agraden les de La Vila, sense dubte, de les mes participatives i populars que conec; est espirit no l’hauriem de perdre mai. Mentres puga, seguire eixint orgullos de participar en una manifestacio popular tan incomparable com esta nostra. I enguany el rei, espere que tot ixca be.

¿Passes molt temps en la teua casa de La Vila?
Tot el que puc que ara es poc, pero procure anar lo mes possible perque La Vila et fa ser vilero activiste, no se per que, te un encant especial i conserva encara alguns aspectes tradicionals molt locals que li donen eixa peculiaritat i que la distinguixen de les atres poblacions mediterranees sense deixar de ser a l’hora molt mediterranea.

I, ¿perque vas triar el caixco antic?
Ya ho he dit en part. M’agrada conservar les senyes d’identitat i la senya d’identitat mes important de La Vila es el seu caixco antic, en les seues cases marineres de colors, els seus carrers estrets, la vida en el carrer, les tendetes, la participacio i la comunio entre els veïns...

Estas en nosatros que en el caixco antic li fa falta un impuls per a recuperar-ho definitivament.
Es una pena l’abandonament en que es troba esta part -la mes emblematica- del nostre poble. S’ha fet un esforç important de rehabilitacio, pero no han aplegat ni al començament d’un cami que ha de conduir, necessariament, a la recuperacio i dignificacio del caixco antic; els carrers -tan bruts i a voltes perillosos-, sense a penes servicis; de cables, n’hi ha mes dels que son necessaris i tots en l’aire, un perill i, naturalment, antiestetics. El manteniment de les coses es mes important que les obres realisades.

Se te veu molt interessat cada vegada que ix un numero nou de la nostra revista “El Puig” ¿Que et pareix?
Novedosa, interessant, un foro d’opinio i d’informacio, tambe de formacio, pense, necessaria en molts aspectes desconeguts de l’historia recent i actual del poble valencià. Era necessaria i vos felicite per una iniciativa tan ingrata, tan compromesa pero tan estigmatisada tambe.
 
I per a acabar, ¿com vas a celebrar el Dia Nacional Valencià?
Acodire, naturalment, a participar en la baixada de la Senyera, en la processo civica i en els actes institucionals, que ya no son lo mes important per a mi, pero que tambe considere necessaris per lo que comporta d’implicacio de les institucions publiques en la celebracio del dia nacional valencià. Mes tart, acodire a una festa que Valentinia Nova ha organisat en Almassera. Estara be. Pero lo que vullc destacar es la participacio popular en un dia tan reivindicatiu, festiu, i de tots els valencians, important per a sentir-nos orgullosos de ser-ho i per a que qualle, a poc a poc, un proyecte de vertebracio de tots els valencians en un mateix futur. Davant d’Europa i davant de nosatres mateix.
 
     Ya veeu, escritor, politic, fester, amant incondicional de la seua terra, pero sobre tot compromes a ultrança en les nostres arrels valencians.