EL DICTAMEN ANTI-VALENCIÀ
POSICIO DE MOSSARABIA FRONT AL DICTAMEN DEL C.V.C.

PER: VALOR ROMÀ
Vicepresident de l’Associacio Culturo-Jovenil MOSSARABIA
Vicepresident del Colectiu jovenil d’associacions valencianistes
 

 

Doc
 
 

        Pareix ser que un grup de consellers, elegits de forma proporcional pels partits politics representats en les Corts Valencianes per al Consell Valencià de Cultura (fixe’s el llector que el seu nom no diu de QUINA cultura ha de tractar), han arribat a un «acort», «pacte» i finalment «dictamen» al voltant de la Llengua Valenciana (denominacio que per cert lliteralment no apareix en cap lloc del dictamen).

        Era d’esperar, com van anunciar en tabalet i dolçaina els mijos de comunicacio quan van començar els debats en el si del CVC, que dins d’ell se produira un verdader, minucios debat i estudi de les dos postures en llitigi: resumint moltissim, la que diu que lo que parlem es una variant diatopica del catala, i que en el temps i mijant la submersio llingüistica hem de canviar la baixea de dialecte que parlem per la llengua pura, la catalana, i ya que estem a vore si en el temps nos fem tambe catalans del tot, ballant sardanetes i fent castellets; i l’atra que es la que diu que som valencians i que hem d’enaltir i donar-li el prestigi que es mereix (que tingue en passats sigles) a la nostra llengua, la valenciana, sense por de dir-li valenciana i fer-la nostra, usant per ad aço la normativa ortografica de la Real Academia de Cultura Valenciana, que nos permet escriure valencià sense haver de traure parauletes que no hem conegut mai dels diccionaris de l’Institut d’Estudis Catalans subvencionats per la Generalitat de Catalunya.

        Llamentablement, este debat no s’ha produit en cap de moment, com han denunciat els consellers Boronat, Casp i Penyarroja.

        Tot ha segut com una majestuosa obra de teatre, amanida per les rialles, aplaudiments i coreografia saltimbanqui dels principals liders de les forces politiques majoritaries, la qual obra de teatre ya estava escrita molt de temps abans d’haver-se representat (llogicament, ya que l’improvisacio es cosa d’artistes, no de politics intervencionistes). I clar, l’ultim acte d’esta obra tan «bonica» ha segut l’expedicio d’un dictamen pre-amanyat i prou inteligentment redactat que, mostrant una cara molt bonica a rapides i superficials llectures, mostra la seua cara mes fosca i «gore» a llectures mes fondes, pausades i critiques.

        Pero bo, aço es lo que pensa MOSSARABIA, una associacio culturo-jovenil que no dissimula ni vol dissimular el seu interes en defendre i difondre la Llengua Valenciana, aixina que nos podrien dir que la nostra visio del dictamen pot ser «fantasmagorica», «molt imaginativa» o simplement «burra i ignorant», com alguns professors de l’Institut li diuen als chiquets respecte dels que creem en l’autoctonia i independencia de la Llengua Valenciana (que ningu s’assuste de lo que acabe de dir, que li pregunte al seu fill o a l’estudiant que tinga a propet i ya està)..

        En fi, anem a explicar-vos, llectors d’El Puig, per qué no podem estar d’acort en el dictamen del CVC, i despres vosatros decidiréu per vosatros mateixa (al cap i a la fi, aço es lo unic que pretenem en MOSSARABIA).

1.         El dictamen està escrit en un perfecte catala valencianisat, vullc dir en la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans en concessions dialectals d’eixes que nos permet utilisar ¡de moment! el dit Institut. A soles hem de pegar-li una miradeta al text i trobar expressions com: amb (per en), tipus (per tipo), nosaltres (per nosatros o nosatres), València (¿quin valencià pronuncia Valencia en so de e oberta?), ensenyament (per ensenyança), ens (per ent), nombre (per numero).. ¿per a que seguir?..
        ¿Com es pot dir que es vol fer un dictamen per a pacificar als valencians, utilisant paraules que no diuen els valencians?
Tan sabuts que haurien de ser estos consellers i els politics riallosos que els aplaudixen, ¿no son capaços, uns i atres, de PARLAR I ESCRIURE COM EL POBLE AL QUE VOLEN «PACIFICAR»?

2.         Llegim lliteralment: « El nostre Estatut d’Autonomia denomina «valencià» a la llengua pròpia dels valencians, i per tant este terme ha de ser utilitzat en el marc institucional, sense que tinga caràcter excloent. »
        ¿Com que el terme «valencià» o millor dit «idioma valencià» (que es lo que lliteralment diu l’Estatut d’Autonomia), no pot tindre caracter excloent? ¡Pero si el propi calificatiu «valencià» es per se  EXCLOENT de qualsevol atra denominacio! ¡Si es que fins els adjectius calificatius voldran fer-los «no-excloents» d’uns atres calificatius diferents! Aço es la repera llimonera, aixo deu ser cosa cientifica, tan cientifics que seran estos consellers.
En eixe cas, si no te caracter excloent, tambe es podria denominar valencià al chines mandari, al noruec, al gallec, o al catala. Clar que si, perque com no te caracter excloent, els senyors «dissenyadors de la llengua» que tenim en l’Universitat, els «cientifics», podran continuar com fins ara escrivint catala, ensenyant catala i DIENT-LI CATALA O VALENCIÀ segons els convinga, sense tallar-se ni una miqueta ni tindre cap de problema. Fantastic.

3.         Un atre punt diu: « El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatus d’autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Arago reconeixen com a llengua pròpia. »
        Esta parrafada tan embolicada, si la estudiem espauet podem traure-li tot el suc. Segons el text, el valencià forma part d’un sistema llingüistic, o siga, que no es una llengua completament autoctona, sino que es depenent d’un sistema llingüistic; ¿de quin? Continuem llegint... ¿Quins son els actuals territoris hispanics de l’antiga Corona d’Arago?  Molt senzill. L’actual Catalunya, antics Comtats catalans, les actuals Illes Balears, antic Regne de Mallorca, Arago - que no ve al cas perque ha perdut o està a punt de perdre la seua llengua historica, l’Aragones (que no el catala) - i clar, l’actual Comunitat Valenciana, historic Regne de Valencia.
        Anem-nos-en a l’estatut d’autonomia catala; ¿de quina llengua parla? del CATALA.             Anem-nos-en a l’estatut d’autonomia balear; ¿de quina llengua parla? desgraciadament per als nostres veïns  balears, que van aguantar menys que nosatros l’espenta de cert nacionalisme imperialiste, del CATALA.
        ¿No es tota esta parrafada un astut RECONEIXIMENT IMPLICIT de l’unitat de la llengua catalana, inteligentment amagat i embolicat?
        ¿Podem els valencians tolerar que se nos prenga el pel d’esta forma tan sutil i malintencionada, llevant-nos una cosa que es nostra per propi i inalienable dret, com es la Llengua Valenciana?

4.         I una ultima reflexio: si el senyor president de la Generalitat de Catalunya, el portaveu parlamentari d’Unió Democràtica de Catalunya, i el president de l’Institut d’Estudis Catalans, han declarat estar tan contents i satisfets en el dictamen... ¿Sera, per algun casual, perque beneficie a la llengua valenciana?

        Lo dit al principi d’est escrit: decidiu per vosatros mateixa.
 
 
 

TORNAR A LA PORTADA