Delimitada per les comarques de la Marina Baixa i L’Alcoya pel nort; el Baix Vinalopo, al sur; el Mig Vinalopo, a l’oest; i el Mediterraneu, a l’est; la comarca de L’Alacanti es troba rodejada de montanyes en formes casi semicirculars, entre les que hem de destacar les serres de la Carrasqueta i de Penyaroja en el costat nort; les serres de la Grana i Cabeço d’Or al noroest; per l’oest, les serres del Ventos, Castellar i “Tajos”, proximes al poble d’Agost i al sur les serres d’Aguiles, Mijana o Font Calent, la serra Grossa i els monts de Benacantil i Tossal entre els que es troba la ciutat d’Alacant.
     La comarca es caracterisa per tindre un clima mediterraneu, es a dir, d’escasses precipitacions i en temperatures suaus en l’hivern i estiu caluros, manco en el nort de la comarca, com en Xixona i La Torre de les Maçanes, a on varien un poc les temperatures, puix l’hivern es mes gelat i l’estiu mes caluros que en la costa.
     Les escasses precipitacions fan que, des del punt de vista hidraulic, nomes es puga parlar del riu Monegre. Este riu naix en les serres d’Onil i rep les aigües de les rambles de la Torre i Vergeret, ses aigües son embassades en el panta de Tibi (construit en el S. XVI, es el embassament mes antiu d’Europa). Ya proxim a la desembocadura, en El Campello i Muchamel rep el nom de Riu Sec degut al poquet o nul cabdal que porta.
 

     El perfil de la costa de la comarca es caracterisa per ser baix, manco una chicoteta elevacio del Cap de l’Horta, i en grans plages arenoses. De sur a nort, la costa dibuixa una baïa, la d’Alacant, que s’esten del cap de Santa Pola fins al de l’Horta en plages com les del Saladar i Aigua Amarga, a la que seguixen la cala dels Borrachos per a continuacio, i superades les instalacions del port d’Alacant, trobar-nos en la plaja del Postiguet i l’Albufereta, fins aplegar al cap de l’Horta.
     Una vegada superat este promontori, s’extenen les plages de Sant Joan i Muchavista, esta ultima dins del terme de El Campello; plages arenoses que constituixen el principal nucleu turistic d’esta Zona costera de la comarca.
 Aixi mateix, cal resenyar aci tambe la presencia en la nostra costa de l’Illa de Tabarca, situada front al cap de Santa Pola, que administrativament depen d’Alacant.
     La vegetacio es molt pobre. En la montanya apareixen les carrasques, que es combinen en zones del pi carrasc; en els espais que deixen estos creixen arbusts com la coscolla, l’argilaga o el llentiscle. Al pla predominen els matolls, el timonet i l’espart, que no protegixen el terreny de l’erosio.
     En quant a la poblacio, es pot dir que la comarca va anar evolucionant molt espauet en el transcurs dels sigles XVI i XVII i va estar somesa a acontenyiments historics, com l’expulsio dels moriscs o la pesta que devastava prou la poblacio en aquella epoca. Va ser en el XVIII quan la poblacio va iniciar una lleu recuperacio i s’incrementà sobre tot en Alacant capital gracies al seu port. En el sigle XIX es produixen una serie de vicissituts com les sequíes, les febres o les guerres napoleoniques que fan que la poblacio s’estabilise i el creiximent siga molt lent.
     No es fins el sigle XX quan s’experimenta un especial aument en la poblacio, primordialment en els nucleus costers, degut al “boom” turistic.
 

     La comarca es pot dividir, a la seua vegada, en dos subcomarques: L’Horta d’Alacant, que inclou els termes d’Alacant, Sant Joan, Muchamel i part de El Campello; i la Canal de Xixona, drenada per la Rambla de la Torre. Des del punt de vista agrari, es de secà en el nort i centre, en chicotetes hortes de regadiu localisades en el pla litoral, principalment del sur. En este sentit hi ha que senyalar que l’almeler es el cultiu de secà mes important, mentres que l’olivera i el garrofer estan en regressio. Per a lo que es referix al regadiu, este s’ha venut realisant en les aportacions del riu Monegre, a través del Panta de Tibi.
     La peixca te prou importancia, sent les principals especies capturades l’assito, la sardina, el sorell, la cavalla i la melva, aixina com el moll i el llucet. Per una atra banda, està la peixca de la sepia, calamar i el polp, les gambes i les cigales. Tot aço es subasta en la llonja del port que està destinada a la venda dels mercats locals i dels voltants.
     La comarca es caracterisa igualment pel desenrroll d’una industria generalment llaugera i per al consum. En el sector de l’industria alimentaria destaca principalment el torro en Xixona aixina com el gelat. Igualment hi ha que senyalar l’alfareria i materials de construccio en Agost; les fabriques de ciment, algeps i del moble en Sant Vicent del Rapeig; i els tallers de construccio naval i saladura en El Campello. Tambe mereix mencio l’industria metalurgica representada per les fabriques d’alumini en Alacant capital.
     Pero, no cap dubte de que la principal industria que es dona hui en dia en la comarca es el turisme, que s’inicià a finals del sigle XIX pels madrilenys, despres de la construccio del ferrocarril a Madrit en 1.858. Les plages del Postiguet, Sant Joan, Albufereta i Muchavista concentren la major infraestructura turistica de la comarca.