|
No es cert que aci es parlava l’arap; existixen diversos testimonis respecte
ad aço. Lo mes llogic es pensar que els araps parlarien una diversitat
de llengües i dialectes berebers, sense una unitat llingüistica
lo suficientment forta com per a impondre’s. De totes maneres no s’ha d’oblidar
que el llati tenia molta força i una relativa uniformitat. Sabut
es que els moros no obligaven a la conversio, encara que esta fora molt
beneficiosa per als conversos. D’esta manera, els cristians seguirien parlant
el llati que ya anava adquirint les caracteristiques del romanç;
els araps parlarien les seues llengües cada volta mes romanisades,
i, finalment, els mossaraps acabarien parlant la llengua romanç
fortament arabisada. Pero lo que entenem per arap, sobretot l’arap classic,
no es gastaria possiblement mes que per als actes lliturgics, lliteratura,
etc., pero no en la parla corrent. N’hi ha tambe testimonis de lo que s’ha
vingut en nomenar «mossarap», el qual no va desapareixer, com
pretenen els catalanistes, en la vinguda dels repobladors, perque ni se
n’anaren els que el parlaven, ni els repobladors portaven una unica llengua
ben definida i forta per a impondre-nos i ensenyar-nos. A mes, una llengua
s’impon per damunt d’una atra quan tambe n’hi ha una imposicio de cultura,
quan eixa primera llengua es mes forta que la de la segona, i Valencia
no es trobava, per supost, en eixe cas.
|