Justament abans de tancar la revista d’este mes nos han aplegat un monto de cartes i mensages pel correu electronic que han trastocat els nostres plans a l’hora d’acabar de confeccionar la revista EL PUIG del mes de juliol. No podiem deixar-los sense contestar i als autors mil gracies per la vostra preocupacio per les senyes d’identitat de tots els valencians.
 Els temes son diversos pero es centren en dos acontenyiments molt concrets succeits a principis del present mes: el dictamen del Consell Valencia de Cultura i les festes de Santa Marta. Son moltes preguntes pero que es poden englobar en tres:
 

 · ¿Que pensa MOSSARABIA sobre el dictamen del Consell Valencia de Cultura?
 · ¿I sobre la bandera «estranya» que s’alçà i presidi l’acte de presentacio de la «reina»?
 · ¿I de les critiques d’un grup de jovens radicals a l’Associacio Santa Marta en un programa de la radio local?

· Sobre el dictamen del Consell Valencia de Cultura no tenim una atra cosa que dir que una vegada mes està atentant-se contra la nostra llengua valenciana. No podem estar d’acort en ningun dels punts: el concepte de valencià es una parrafada que no s’anten lo que diu i pot ser interpretat de mil formes; en l’aplicacio de les normes del 32 es on demostren els politics i els «seudocientifics» el desconieximent total de lo que es una llengua (¿algu de vosatros sap que son les normes del 32? en un proxim numero les publicarem i vosatros podreu donar la vostra opinio); i sobre la constitucio d’un nou organisme que s’ocupe de la nostra llengua puix que voleu vos digam, uno mes al canto, com no hi han prou... Tot menys DEFENDRE, realment, la nostra llengua valenciana. Ad aço com se li diu... focs d’artifici... castells en l’aire... representacio teatral...

· En l’acte de la presentacio de la “Reina”, tots els que vam assistir comprovarem com s’alçà una bandera d’Arago que va presidir tota la ceremonia. La gent, moltissima gent, que assisti ad aquell acontenyiment reaccionà en un constant murmull i comentaris de NO APROVACIO. La pregunta que nos fem es: ¿No tenim la nostra propia bandera? ¿Perqué l’us d’una bandera forastera quan el poble la rebuja?.

· Quatre dies despres apareixen en la radio local Onda Cero un grup de jovens radicals, u d’ells de Callosa, a donar el discurset de tots els anys: embaixades en catala, cartells i articuls de la revista de festes en catala, no volen que toquen l’himne nacional valencià el dia d’entrada de bandes, etc., etc. Esperem que l’Associacio Santa Marta no caiga en este joc, es donen conter i no es deixen influenciar per este grup que no vol una atra cosa que la manipulacio i destroçar, poc a poc, totes les nostres senyes d’identitat.
        Tant a l’Associacio Santa Marta com al poble de La Vila volem comunicar-li lo següent:
     Sobre el tema de les Embaixades en catala hem de dir que el que ho diu careix de coneiximent historic i de concepte de la celebracio de les festes de La Vila. Hi ha que recordar que les nostres festes de moros i cristians no daten del temps de la reconquista per En Jaume I si no que aci conmemorem l’intervencio de Santa Marta en defensa del poble viler davant l’atac dels pirates berberiscs dirigits per Salah Rais en l’any 1538. Despres de l’entrada de la dinastia dels Trastamara en el Regne de Valencia a partir del segle XV l’idioma que començava a utilisar-se a banda del llati pels alts estaments (noblea i clero) era el castella i per lo tant lo mes llogic es que es facen en est idioma, a mes, tampoc oblidem que el contingut d’algunes d’estes embaixades conten ya en mes d’un segle d’historia i tradicio. ¿Tenim dret a canviar estes embaixades fetes pels nostres antepassats i que tan arraïlades han quedat en el nostre poble?. Per supost que si hi ha que canviar-les a una atra llengua hauria que canviar-la a la valenciana com a llengua diferent i diferenciada d’una atra i com a propia del poble de La Vila.
     Enguany la revista de festes l’hem vist mes plena que mai i en tota la gent que nos hem creuat han coincidit en el comentari positiu de la revista. Considerem que està ben feta, prou completa, atractiva al llector al estar reforçada en fotografies molt boniques i en texts molt ben redactats, etc. L’unic que no estem d’acort, i no podem estar-ho, es que els articuls que no estan escrits en castella ho estan en una ortografia hibrida a la quels unionistes de la llengua criden «catala normalitzat». Nos brindem a l’Associacio a colaborar lo que faça falta per a traduir o corregir els articuls per a fer-los en valencià i en l’aportacio d’algun articul per a l’any que ve. Considerem que es l’unic que li falta a la revista i per lo demes coincidim en el comentari de la majoria de la gent quan diu: “per lo manco enguany hi ha tants articuls com publicitat”.
     Sobre l’himne creem que no cal ni el comentari. U dels actes mes emotius de tots els vilers quan s’ajunten mes de vint bandes de musica a interpretar, tots a la una, l’himne de Valencia... ¿Tampoc els agrada?, una vegada mes es demostra lo que ad estos els agrada la seua terra.

         ¿No vos doneu conter que l’unic que volen es canviar totes les nostres senyes d’identitat?. No els agrada la nostra terra (¡sa propia terra!), no els agrada l’himne (¡el seu himne!), no els agrada la llengua que parlen (¡la seua i la dels seus pares!), no els agrada la bandera valenciana (¡la nostra Senyera!), ¿Acas els agrada algo de lo que n’hi ha?. Qualsevol any d’estos nos trobarem en les embaixades dites en catala, banderes aragoneses a tot arreu, en l’acte d’entrada de bandes totes les bandes de musica tocant ELS SEGADORS DE CATALUNYA, ballant sardanes i formant castellets en el desfile cristia i canviant la festa el vintinou de juliol (Santa Marta) per la de l’onze de setembre (dia regional catala).