LA
GENT PREGUNTA
PER: LAURA GARCIA BRU
Esta
seccio està oberta a tots vosatros, llectors de "El
Puig",
que
tingau algun dubte, curiositat o qualsevol tema que vullgau
aclarir
sobre la nostra llengua, historia i cultura valencianes.
Perque
lo que volem es aixo: aclarir. Podeu enviar-nos
les
vostres preguntes a l'apartat de correus nº 202 de
La
Vila Joyosa o a la nostra direccio electronica:
mossarabia@juriserv.com
i rebreu la contestacio
en
esta pagina, be per nosatros o be per
persones
qualificades en la materia.
Perque
parlar per parlar es molt facil,
i
llamentablement habitual. Pero lo
que
volem es parlar en
coneiximent
de
causa.
El
valencià, ¿es el catala que es parla en Valencia?
Voldria demanar que s’aclariren d’una vegada respecte de lo que es el valencià;
que es posen d’acort en la definicio de «valencià».
Perque uns diuen que es un dialecte, uns atres diuen que es la mateixa
llengua que el catala... ¿quín formalisme cientific i llingüistic
es eixe? Un parlar o es un dialecte, o es una variant, o es una llengua,
pero no ot ser les tres coses al mateix temps.
Abanda de les raons ya expostes, el valencià no pot vindre precisament
del catala perque oferix aspectes i caracteristiques distintives respecte
d’esta ultima llengua. Per la seua situacio geografica, per la tradicional
relacio en les cultures veïnes, pels sustrats que en Valencia concorren,
i, principalment, per provindre de la matteixa llinia llatina, la Llengua
Valenciana presenta, en unes ocasions, similituts en el catala; en atres,
similituts en l’aragones; en atres, en el castella; en atres, en l’arap
(pero no l’arap classic)..., pero no principalment en el catala. N’hi ha
que pensar que si nosatres compilarem ara mateixa tots els punts en comu
que tenen el valencià i el catala, estos aspectes comuns no son
exclusius d’esta parangonacio. En serien molts, pero tambe en resultarien
molts si parangonarem independentment el valencià en atres llengües
de la peninsula, com el gallec o el castella.
No de bades resulta molt curios i anecdotic que, al llegir qualsevol tractat
sobre gramatica historica catalana, o de fonetica, o de morfo-sintaxis,
o de gramatica en general (tot catala, clar)... cada dos per tres nos trobem:
«excepte en valencià, que tal o qual», «pero Valencia
ha donat aço atre», «el valencià fa d’esta atra
manera», «a excepcio del valencià, que...» o «gramatiques
catalanes aplicades al valencià». Massa excepcions son eixes
per a que siguen la meteixa llengua (i ya no es tracta de quantitat d’excepcions,
sino de la qualitat de les mateixes); i molt significatiu es aixo d’aplicar
una cosa a una atra, es dir, de versionar o «donar la versio valenciana»
d’una gramatica catalana. Vullc dir que aixo no faria falta si efectivament
està tan clar que son una mateixa llengua. Esta seria una bona ocasio
per a tractar de les abundants contradiccions en que cauen els gramatics
catalanistes al tractar el cas valencià; seria este un aspecte molt
interessant a desenrollar tranquilament, pero per lo ample i extens del
tema, ho deixare per a una atra ocasio.