LLIBRES EN VALENCIÀ
PER: ANGELS
REDON
LLETANIA
CHIMO LANUZA ORTUÑO
L’ORONELLA, Valencia
1997
Chimo Lanuza continúa
assombrant-nos per la seua prolifica ceativitat; noveliste, poeta, ensagiste,
investigador, filolec. I cada una d’estes facetes desenrollada en serietat
i calitat.
Descobri al narrador
en ORACIO CAUSAL, novela valenta a on el joc del temps estava molt ben
controlat. Ara en LLETANIA he fruit en la riquea d’expressions i modismes,
en el gran coneiximent del lexic valencià que te.
Pero adinsant-nos
en la publicacio, dir que està molt ben construida, manté
l’interes a lo llarc de tota ella, sobreeixint l’amor en totes les seues
facetes com eix que envolta la narracio.
Noveles d’esta categoria
nos fan molta falta.
EL
FERRO QUE DESPERTA JOAN
COSTA CATALA
LO RAT PENAT, Valencia
1998
Fa uns anys, molts descobrirem
al Pare Costa pel seu llibre DESPERTA FERRO, obra que en aquells moments
contribui a «despertar» moltes consciencies encara dormides
sobre l’important problema que teniem els valencians. El temps ha passat
i el seu autor ha dedicat moltes hores a l’investigacio i a l’erudicio.
Qui no recorda la seua colaboracio en obres com el SPILL i la VITA CHRISTI,
la traduccio del ANTIDOTARIUM... i uns atres tituls i treballs.
EL FERRO QUE DESPERTA
continúa en la llinia iniciada en la primera obra citada, la claritat
expositiva de que fa gala seguix present. Aborda tots els temes relacionats
en el conflicte llingüistic valencià, nomenant i explicant
en un rigoros dadactisme els entrebancs d’una qüestio tan clau per
al pervindre de la llengua valenciana.
EL FERRO QUE DESPERTA
passarà a convertir-se en peça de llectura ineludible.
LES
PROSES PROFANES DE JOAN ROÏÇ DE CORELLA
ARTUR AHUIR
L’ORONELLA, Valencia
1997
La figura de Roïc
de Corella com a membre destacat del sigle d’or valencià es coneguda
per tots. Provablement no ho sera tant la seua obra, en ella coexistix
el tema religios, en poesies i proses; i el profa; el present llibre replega
la majoria de les seues produccions d’esta ultima faceta.
Artur Ahuir acosta
al llector una part important de l’obra de Corella, facilitant la seua
llectura per mig de l’actualisacio del llenguage. Incorpora onze narracions
breus a les que dona entrada en una introduccio general i atres tantes
de cada peça. Aixina meteix afig unes notes aclaratories que centren
i contextualisen les narracions de l’autor migeval.
Com diu l’editor
s’ha de posar als classics a l’abast de tots i en molta esperança
-per a continuar-, afig yo.
MEMORIA
I TEMPS PER A AUSIAS MARCH: POETA I CAVALLER
VIDEO.
LO RAT PENAT
Des d’estes mateixes
columnes hem resenyat varietat d’obres publicades entorn al poeta Ausias
March: de divulgacio, manuscrits, d’investigacio, dirigides als mes jovens,
etc. Efectivament el passat, ha segut un any farcit de produccions que
han conseguit aproximar la seua figura i la seua obra.
Pero en esta ocasio
m’estic referint a una produccio audiovisual: un video que des de la perspectiva
de l’image, el moviment i la paraula, facilita molt be el coneiximent de
l’autor valencià que ha passat a la lliteratura universal.
Ben estructurat
i guionat, el producte resulta de visio amena i agradable. I recordar a
tots els socis de Lo Rat Penat que poden passar a replegar-lo per la nostra
seu gratuïtament.
LLIBRES EN VALENCIÀ
PER: MIQUEL
CASTELLANO
ELS
JOCS FLORALS DE LA CIUTAT I REGNE DE VALENCIA
MARIVI FERRANDIS
I OLMOS
Lo Rat Penat, Valencia
1997
El que fa onze dels
Quaderns de Divulgacio aborda el tema partint d’una breu introduccio a
la Renaixença, seguit de l’evolucio historica: orige, precedents,
els primers Jocs Florals de Lo Rat Penat, elements que l’integren: regina,
mantenedor, poeta; la flor natural i el cartell. Un tercer capitul està
dedicat a la celebracio del primer centenari; arrematant la publicacio
en un ultim capitul dedicat a les edicions des de la CX fins l’actualitat.
El llibre està ple de senyes d’interes, si be, al nostre gust, el
tema es mereixedor d’un major esforç que no es vera llimitat pels
condicionants estructurals inherents ad esta classe de coleccions.
EL
REQUIEM DEL SAMARUC SONY
GRAU CARBONELL
A.B.V. fil d’aram,
Valencia 1998
En esta extensa novela
l’autora nos sorpren en una inteligent historia extreta de la realitat
d’una Valencia en plena situacio de conflicte social d’identitat. Des d’uns
quants anys abans de la mort del dictador es va sembrant una cosmovisio
procatalana del ser valencià que esclata virulentament en plena
transicio democratica. Els personages, els caracters i les actituts son
sinceres i honestes, les accions, que cada u les juge en el seu context.
Yo, he de sincerar-me,
valore molt positivament l’esforç que ha fet Grau per a eixir-se’n
d’una banda del conflicte i, des de l’utopia d’un futur comu a construir,
donar mil i una pinzellades del nostre saber i voler lo que serem o no.
Si la llengua valenciana s’ensenyara en l’escola i estiguera normalisant-se
en els mijos de comunicacio, esta novela, sense dubte, seria un best-seller.
AL
VOLTANT DE
«VALENCIÀ
¿ LLENGUA O DIALECTE ?»
PER:
Juan Cano-Arribi Company
d’Alacant
Fa pocs dies vaig acabar de rellegir
el llibre de Ch. Lanuza «Valencià
¿Llengua o dialecte?». Les
segones llectures solen ser mes fondes i fructiferes, mes clarificadores.
Clarificador i demolidor
es est ensaig.
Directe per la via de la sociollingüistica, com ya diu el subtitul,
va desgranant i rebatent cada u dels pilars que sustenten la pretesa «unitat
de la llengua», i que a poc que l’autor els rasca la capa de pintura
cientifista descobrixen estar fets de suro o inclus buits. La «llogica»
i metodologia deductiva del catalanisme
llingüistic i ses teories de la semblança
entre parles o la mutua inteligibilitat, per eixemple, aixina com la de
l’orige de la llengua i la necessitat de tornar a la suposta situacio de
fa ¡¡set sigles!! -cas de que fora certa, cosa en la
que no coincidix actualment una part important dels investigadors- , se
mostren d’una debilitat alarmant -per als pancatalanistes-
davant dels atacs rigorosos de la sociollingüistica i el trellat mes
elemental esgrimits per l’autor.
Dona ademes tota una serie de raonaments en positiu, valits i detallats
per a continuar, o tornar en el pijor dels casos, a considerar al valencià
com a llengua. Recordem que l’independencia de la Llengua Valenciana no
va ser posada en dubte fins al final del s.XIX, principis del XX, precisament
pels que ara se tiren del monyo parlant de «secessionisme».
A soles he de fer una critica. Lanuza, com a bon nacionaliste que es, creu
que nomes els nacionalistes poden ser Valencianistes -de fets, no
de paraules- , cosa que es nota prou a lo llarc d’algunes reflexions
que fa fora de lo que es estrictament la dinamica sociollingüistica
/ arguments «cientifics» catalanistes. Hauria d’evitar estes
tendencies exclusivistes i injustes, per una atra banda comunes a tots
els nacionalismes.
Aço, per supost, no invalida ni una miquiua
ses argumentacions sociollingüistiques, d’una solidea que per a si
la volgueren els «intelectuals» del bunker-barretina.
En definitiva, un interessantisim ensaig quina llectura recomane no tan
sols a valencianistes o ciutadans que vullguen espolsar-se el meninfotisme
o simplement saber, sino inclus tambe als catalanistes
honests que pretenguen revisar sos plantejaments
en conte de repetir com a llorets
les consignes consabudes.