HISTORIA DE LA JARDINERIA
PER: PEDRO
JUAN ZAMORA SANCHEZ
ELS
JARDINS DE BABILONIA
La tradicio ha unit Babilonia en l’existencia d’una de les construccions
mes famoses del mon: els famosos jardins en penjolls, que moltes persones
han associat a la primera maravilla del mon.
Independentment d’este famos jardi, la vall compresa entre els rius Tigris
i Eufrates (Messopotamia) era un verdader verger, segons relaten personages
de l’epoca.
La tradicio tambe indica que en Messopotamia deuria d’encontrar-se el paraïs
terrenal, sens dubte per la bellea i exuberant vegetacio d’est Edem.
En tot cas els jardins de Babilonia han constituit el punt d’atraccio dels
entusiastes de la jardineria.
JARDINS DE BABILONIA
A diferencia del Nil, els rius Tigris i Eufrates no estaven canalisats
i la ciutat de Babilonia es trobava protegida per una muralla fortificada
a on es construiren els famosos jardins que servien de comunicacio entre
la ciutat i el palau de Nabucodonosor II (605-562 a.C.). Tots els mercaders
i embaixadors de l’antiga Babilonia que visitaven la ciutat eren portadors
de les maravilles que havien trobat en ell i existixen numeroses croniques
d’embaixadors i navegants, especialment grecs, per a poder reconstruir
fidelment els jardins.
Estos jardins eren molt amples, es situaven formant grans terrats i estaven
comunicats per avingudes en les que es trobava una perfecta obra d’ingenieria
per al rec.
Son els ancestres dels jardins de terrat i permeten supondre que els problemes
d’aportacio de terra, la seua elevacio hidraulica i sobre tot l’estanqueïtat
no inquetaven als antics.
Este sistema de rec era un autentic model, que va ser copiat pels araps
i transferit a la peninsula iberica, on hui s’encontra encara funcionant
en els famosos jardins de l’Alhambra de Granada.
Els jardins de Babilonia contaven en numeroses especies d’arbres i arbusts,
aixina com en totes les plantes vivaces que es coneixien, moltes d’elles
dutes de l’Extrem Orient.
Els enormes terrats que constituien els jardins estaven units per amples
escalons, molts d’ells monumentals i en general revestits per ceramica
esmaltada, tot lo qual contribuia a donar mes realçament ad estos
jardins.
Es possible admirar part de les sues muralles en el Vorderasiatisches Museum
de Berlin.
Aspecte d’un
fragment de la muralla d’Ischtar-tor, Babilonia,
que es conserva
en el museu de Berlin citat en el text.
Els jardins foren successivament ampliats per Ciro “el Gran”, que els aplegà
a crear en tal numero que consegui unir varies ciutats. Pero estos jardins
tenien aplicacions similars a les dels egipcis, puix servien de vedat de
caça, peixca, recreacio, recepcions i per a delectacio de la cort,
ya que existixen croniques que detallen luxoses festes palatines o simples
orgies en els jardins.
En el cultiu es mesclaven especies fruïtals en ornamentals i a soles
estaven delimitades l’horta i les plantes medicinals. En estes, a imitacio
de les d’Egipte, s’aplegà a crear una verdadera escola, a la que
assistiren numerosos botanics d’aquella epoca, per a l’estudi de les plantes
medicinals i la seua posterior aplicacio en la seua rudimentaria medicina.