Ingres de Joan Costa Catala com a Academic Numerari en la Real Academia de Cultura Valenciana

                                                 PER: VICENT MANUEL ROZALÉN
 
 
Doc
Joan Costa i Catala   ¡¡ENHORABONA!!
 

    El passat dia 6 de maig, la Real Academia de Cultura Valenciana rebe a l'Ilm. Sr. D. Joan Costa Catala com a nou Academic Numerari, per a cobrir la plaça vacant per falliment de l'Ilm. Sr. D. Vicent Castell Maïques, pertocant-li la medalla numero 9 de la Real Fundacio.

    Com es habitual en estes ocasions, l'acte es desenrollà en el marc incomparable de La Llonja de la Seda de la ciutat de Valencia, en el Salo del Consulat de Mar.

    L'acte s'inicià de forma protocolaria a les 19:30 hores, quan el Deca de la Real Academia, D. Xavier Casp, en donar la benvinguda als assistents, pregà a dos Academics que anaren a pel nou recipiendari, per a tornar acompanyant-lo fins al seu lloc d'oratoria, d'acort al protocol usat en este tipo d'actes. Seguidament, el Deca cedi la paraula a Joan Costa per a que este començara la llectura del seu discurs, el qual, baix el titul de "Biblia de Paris, ¿Biblia Valenciana?", i despres d'un chicotet pero emotiu recordatori al seu predecessor, girà al voltant d'un tema realment apassionant, el tan manit full trobat en l'Archiu de la Seu de Valencia, a on es trobava el colofo de la Biblia que escriguera Bonifaci Ferrer en Portaceli en 1478, denostada pels qui s'encaboten a afirmar que eixa Biblia fon la primera catalana, negant, d'esta manera, la genuïnitat de la seua essencia valenciana. Relaciona Costa esta Biblia valenciana en el Salteri impres en la Biblioteca Mazarina de Paris, estudiant la possibilitat de que esta s'inspirara en la de Bonifaci Ferrer.

    El nou Academic dissertà a lo llarc de mes d'un hora sobre esta interessant tematica, donant senyes que a poc a poc anaven introduint al numerossissim public en la realitat d'est assunt.

    Acabà Joan Costa el seu discurs en estes paraules: "Dels qui oferixen en sa redaccio unes certes caracteristiques dialectals propies del catala, a lo mes que es pot arribar en un analisis textual es que el copiste o copistes, eren possiblement catalans. I aixo encaixa perfectament en la llarga tradicio de copiar o reeditar en Catalunya, modificades o adaptades, les principals obres valencianes".

    En acabar la seua dissertacio, ben rebuda pels assistents, li tocà contestar al nou Academic al tambe Academic l'Ilm. Sr. Mossen Aliminyana Vallés, qui feu un recorregut per l'historia comuna de Costa i d'ell mateix, declarant la seua amistat des de jovens, descrivint el seu treball investigador de la següent manera: "El P. Costa, com acabem de comprovar es manifesta com un gran analiste: descriu, informa, prova, presenta documents i deixa nuets ad alguns nous cientifics que, aduint algunes pelegrines raons, pero sense rao, tals com Josep Izquierdo, Jordi Ventura, Vicent Josep Escartí i uns atres, volen imitar al Papa, parlant "ex catedra", pero sense doctrina", acabant la seua intervencio dien: "Ad multos annos, i un abraç molt fort".

    Seguidament, i despres d'un sentit abraç d'amics, el Deca de la Real Academia impongue la Medalla protocolaria al nou Academic Numerari.
 
 
 

VICENT MANUEL ROZALÉN I GARCÍA
Secretari de l'Associacio Cultural
Amics de la Real Academia de Cultura Valenciana
 
 
 
TORNAR A LA PORTADA