Els primers jardins tenien tambe aplicacio agricola, puix en ells es cultivaven tant plantes ornamentals com fruitals, ceps, palmeres i figueres mesclades en acacies o qualsevol arbre o arbust decoratiu.

    El temple egipci era la representacio arquitectonica del cosmos, i tots els seus elements formals tenien una carrega simbolica ben definida. Aixi, les columnes evocaven els grans arbres dels boscs ancestrals -palmeres, margallons, sicomors i lotos- que arrancant d'enterra dirigien els seus toncs rectes fins el trespol -cel- el qual, pintat de blau intens i esguitat d'estreles, era a l'hora el firmament immutable.

    Esta figuracio espacial del cosmos, en una atra dimensio, el trobarém tambe en els jardins baixmigevals europeus, a on el model teoric de jardi-paraïs, en les seues diverses accepcions, sera qui inspire el seu traçat.

    Prototip dels jardins regulars, les plantes aplegades fins a nosatres revelen una composicio desprovista de flexibilitat. Una atra caracteristica: horisontalitat.

    Els passejos rodejaven geometricament les zones plantades de palmeres datileres, magraners i ciprers.
    Els punts d'aigua fitaven els passejos adornats aci i alla de parterres florits.
    En estos jardins existien estancs o s'aprofitava el propi Nil per a la practica de la peixca, i en les vores del riu hi havia chicotets pabellons rodejats de plantes i arbusts, com a refugi de la calor africana en els mesos estivals.
    No es podia pujar l'aigua, per tant els jardins estaven per baix del nivell del Nil.

    Els antics egipcis coneixien molt be l'importancia d'unir ecologicament els rius o estancs en els jardins de les vores, per lo que establien la conexio per mig de plantacions de canyars, que servien a la vegada per a la caça d'anets.

    Aquells jardins egipcis eren un tant rustics, pero ben adaptats per a formar un conjunt en l'entorn que rodejava a les ciutats.

    Tals construccions eren complementades per parceles de plantes medicinals, que els sacerdots egipcis saberen cultivar i coneixer botanicament en gran exactitut.

    L'egipci, potser atret per l'aigua del Nil, cultivà intensament plantes aquatiques, que aplegà a mesclar en l'arquitectura, aixi aplegà a plasmar la flor de loto en les columnes dels seus temples.

    A mes l'egipci amava les flors, i en particular els faraons i terratinents es feen rodejar de guirnaldes i corones una vegada que morien.