LA
GENT PREGUNTA
PER:
MOSSARABIA
Esta
seccio està oberta a tots vosatros, llectors de "El
Puig",
que
tingau algun dubte, curiositat o qualsevol tema que vullgau
aclarir
sobre la nostra llengua, historia i cultura valencianes.
Perque
lo que volem es aixo: aclarir. Podeu enviar-nos
les
vostres preguntes a l'apartat de correus nº 202 de
La
Vila Joyosa i rebreu la contestacio en esta
pagina,
be per nosatros o be per persones
qualificades
en la materia. Perque parlar
per
parlar es molt facil, i llamen-
tablement
habitual. Pero lo
que
volem es parlar en
coneiximent
de
causa.
Som conscients de que els habitants dels pobles de la Marina Baixa, o per
lo manco la gran majoria, desconeixen que en l'actualitat el valencià
conta en una gramatica, un diccionari valencià-castella i castella-valencià
i un gran numero de publicacions de tota classe (poesia, ensajos, narrativa,
historia, investigacio...) tot aço baix la normativa de la Real
Academia de Cultura Valenciana aprovades en el monasteri del Puig l'any
1981.
La normativa per a la llengua valenciana, com qualsevol normativa, no està
feta perque si, i es inventada en la mida en que tots els sistemes ortografics
son sistemes convencionals (per tant, inventats). Esta basada en un estudi
a fondo i exhaustiu de la tradicio escrita i ortografica valenciana i de
la parla dels habitants de totes les comarques valencianes.
Fent una miqueta d'historia, el valencià te un sigle d'or gracies
a autors tan rellevants com Ausias March, Joanot Martorell, Roïç
de Corella, Isabel de Villena... encara que no tenien una normativa clara,
escriviren en valencià. Pero no es que escrivien en valencià
perque ho digam nosatros, sino perque en les obres que escrivien ells mateixa
reflexaven que escrivien en la seua llengua valenciana. Des del sigle XIV
fins 1707 que el rei Felip V va impondre el castella abolint qualsevol
atra llengua autoctona. Aixina encara, a finals del sigle XIX es produix
la Renaixença a on sorgixen nous autors en llengua valenciana.
Resumint prou, nos plantem a finals del sigle XIX i començament
del XX quan Lluïs Fullana, mes conegut com el Pare Fullana, visità
fins l'ultim raconet de tots els pobles que conformen l'actual Comunitat
Valenciana per a recollir les paraules vives valencianes, guardar-les i
estudiar-les per a conformar despres el conegut Diccionari del Pare Fullana
i la seua gramatica. Despres vindria la guerra civil i els anys de dictadura
a on una vegada mes les llengües autoctones, entre elles la valenciana,
estarien perseguides.
Arriba la democracia i quan el valencià hauria de tornar al seu
lloc, es veu invadit per una llengua aliena a la nostra. Pareguda, pero
aliena. Aixina encara, sorgix un grup de gent que no para d'escriure, d'investigar
la llengua, historia i cultura valencianes seguint els passos que abans
havia començat el pare Fullana que arremata en l'aprovacio de la
normativa de la Real Academia de Cultura Valenciana, gramatica, diccionaris,
publicacions, etc, etc. en la nostra llengua valenciana.
Insistim en que som conscients de que la gran majoria desconeix tot aço
i per aixo no nos estranya gens que quan li presenten un escrit o un llibre
en catala baix el seudonim de valencià cult caiguen en l'engany
i l'accepten com a propi, ya que no sap que hi ha una normativa que s'adapta
molt mes a la parla del poble i respectuosa en la tradicio ( que es com
ha de ser una ortografia).
Com sabem que despres de llegir-nos tindras moltissimes preguntes que fer-nos,
no et talles i escriu-nos a l'apartat de correus nº 202 de La Vila
C.P. 03570 i com te diem en la capçalera, te contestarém
en esta pagina o be nosatros o be gent mes qualificada per a que tingues
les maximes garanties en les respostes.