HISTORIA DE LA JARDINERIA

PER: P. J. Zamora
 
Doc
 
INTRODUCCIO
 

            En este primer numero considere oportu realisar una introduccio que servixca com a prolec dels temes que van a contindre esta historia de la jardineria. L'humanitat ha recorregut tres etapes que s'han interpost: la magica, la religiosa i la cientifica.
            Durant l'etapa magica, l'home s'enfronta a la naturalea per mig de sortilegis i conjurs. Un home a soles ostenta estos poders, l'embruixador, el chaman, que se'ls transmetra a un atre individu.
            Es un encontre irracional, milagros, en que el poder del taumaturc supera les forces de la naturalea.
            Quan apareix la religio, l'estructura tribal ya s'ha sentat, estem en el Neolitic. El plantejament canvia, existixen uns deus suprems que manegen a la seua voluntat les forces de la naturalea. Naixen les oracions, les pregaries i els sacrificis que es ritualisen. El poder de mac passa a la "casta sacerdotal". Es un grup selecte que coneix els sistemes per a aplacar als deus.
            L'estadi religios servì per a consolidar la societat i reunir a tribus diverses en les festes i actes rituals, propongue conceptes morals colectius. Originà les ciutats i els estats, en definitiva: la civilisacio.
            En l'etapa cientifica, l'home, observant el comportament de la naturalea descubrix unes constants, unes lleis, i acudix a l'enfrontament amparat en els seus coneiximents.
            El poder que ostentava l'embruixador passa a la casta sacerdotal i deixa de ser secret, el poble pot dependre-ho, venen els llibres, la ciencia esta a l'bast de tots.
            Pero com advertiem, estes tres etapes sucesives no han anat borrant les calcigades de les anteriors, sino que s'han superpost i entrellaçat. Quan l'iglesia primitiva prengue el cami escolastic, cientific, va apareixer la teologia com una ciencia capaç de demostrar l'existencia de Deu.
            Lo simbolic es lo que es guarda mes tenaçment, el pristi caracter magic de la nostra cultura: la creu, la bandera, la porta, la finestra, "el cami, el llaberint... el jardi", i supon un despegament definitiu dels atres animals.

El jardi
 
Magia, religio i ciencia en el jardi

            En el jardi s'evidencia la magia, fins al punt de que eixos primers jardins perses que naixqueren en el desert, molt tingueren que vore en una societat nomada que passava de la magia a la religio. El paraïs era un jardi magic.
            La constancia permanent de la magia e stà en els arbres sagrats, totemics. En Persia i Egipte la palmera datilera, el llorer en Grecia; el faig, l'om i l'olma en les cultures franques, aries i celtes; el llac i la montanya del jardi chinenc, el pi i la gavarrera d'hon Carlomagno assentava el seu tro d'or. Les fonts, els llocs de les ermites, els enclaus templars, la cova de Sant Millan de la Cogulla, la prominencia rocosa, arbre, aigua, coves, roques, simbols que habiten en els jardins.
            La faceta religiosa del jardi ha segut una constant, des del paraïs persa fins al jardi helenic i romà, aixi com l'arap i l'egipci. Habitacul de deus mitologics, des del jardi de Cicero realisat per Tico, fins als jardins del Belvedere o Bomarzo, jardi de contemplacio religiosa en China, cult politeiste en els jardins toistes, on existix "el Deu Ma", que es la distancia entre les coses, entre la roca i l'arbre, entre els verdets.
            Els jardins cientifics per excelencia seran els botanics, son els seus antecedents en els horts de plantes medicinals, com tan primorosament descriu Humberto Eco en "El nombre de la rosa", o els mecanismes acuatics que tant interessaren a Descartes.
 

Sobre els signes que han perdut el seu significat

            Els jardins han influit uns sobre atres i molts simbols han perdut el seu significat, encara que han persistit com elements compositius "poetics". La persistencia romana dels esquemes perses no pretenia mantindre el mit del paraïs ni les escultures mitologiques renaixentistes eren els deus vigents, romans, ni el jagantisme de la jardineria francesa es corresponia en intimitat migeval que originà el jardi renaixentiste i el jardi pintoresc angles; a pesar de que se li atribuix un orige oriental res te que vore en el ritual del chinenc, encara que els dos tingueren coincidencies formals, com l'asimetria. Potser, es puga parlar d'un simbolisme mut llunt de pregaries.

Palmeres a boquetanit
L'ANOMIA

            Baix un punt de vista socio-cultural resulta interesant introduir el concepte de "anomia". L'anomia es una situacio caotica, de desorde, que ocurrix quan una societat entra en contacte en una atra d'un potencial economic i cultural diferent, i, intenta suplir-les per les del mes poderos, pero sense antecedents.
            Surgixen les "societats emergents" que fan un us distorsionat dels nous elements culturals. Estes situacions per a be o per a mal, son d'una creativitat obligada. Un cas classic ho es el de les colonisacions i les conquistes. Per lo general el colonisador acaba per ser tambe colonisat. Este ha segut el llarc viage dels jardins perses reinterpretats per egipcis, helenics i romans.
            En l'acte conscient que es fer un jardi en un païs en una cultura jardinera molt antiga com la nostra, estem obligats a recrear, pero mai oblidar, els vells simbols. S'ha de mantindre l'herencia i replegar el nou caudal, que el manal que seguix viu fa aconsellable.
            El contacte en lo nou sempre produix un efecte beneficios si es fa assumint, copiant i no calcant. L'invent des del desorde es una casualitat poc aconsellable.
            Per a fer una jardineria nosatres sugeriem, ya que estem en una etapa "cientifica", introduir en la jardineria models dels nous coneiximents i costums.
            Si van haver jardins tan preocupats de la sacralisacio dels arbres i dels ceps, de determinats jocs geometrics, de singulars llaberints, i es consagraren tants models, podriem investigar sobre la situacio actual d'esta ciencia, que nos ha dut a la lluna, i obrar en conseqüencia.
 
 

TORNAR A LA PORTADA