LES
NOSTRES TERRES
PER: MOSSARABIA
LA
MARINA BAIXA
La comarca de la Marina Baixa es troba en el noroest de la provincia d'Alacant
i llimita pel nort en la Marina Alta, en l'Alancanti al sur, a l'est en
el Mediterraneu i a l'oest en l'Alcoya.
El relleu accidentat el formen montanyes que la travessen pel nort com
es la serra de Bernia, que arriba fins la mar en el Morro de Toix i a les
que s'afegisen les serres de Chorta i la Serrella. En la part mes meridional
tenim la serra Aitana (1558 m.) I el Puig Campana (1406 m.), simbol de
la comarca, sent estos dos els punt mes alts de la provincia. Pel sur la
comarca queda delimitada de l'Alacanti per les serres de la Grana i el
Cabeço d'Or.
En quant a l'hidrografia de la comarca, s'ha que dir que encara que es
prou arida, les pluges que es donen en mes freqüencia en les serres,
dona lloc a riuets que convergixen i originen rius de curt recorregut degut
a la proximitat de la mar en respecte a les cordilleres. Entre els rius
que mes destaquen tenim el riu Algar que naix en la serra del Carrascal
de Parcent i desemboca en el poble d'Altea; el riu Guadalest que discurrix
pel Vall de seu nom i acaba en l'embassament del mateix nom; i l'Amadorio
al que se l'unix el riu Sella ans de fer embassament.
Per lo que es referix al litoral d'esta comarca s'ha que recalcar que te
molts contrasts alternant-se grans escalonats com el Morro de Toix, Penyes
de l'Arabi, en amagades cales com les del Bol Nou, Caleta, Tio Chimo, Charco,
la de Finestrat, etc, i plages com les d'Altea, l'Albir de cants rodats
i grava, les d'arena de Benidorm i les de grava de La Vila, encara que
la plaja centre d'esta ciutat es va regenerar convertint-la en arenosa
per a atraure al turisme.
El clima de la Marina Baixa es el tipic mediterraneu, contrasten les temperatures
suaus d'hivern i calides d'estiu de les zones costeres, a on apenes plou,
en les mes gelades de l'interior en les que les precipitacions abunden.
De la seua poblacio
podriem dir que durant l'ocupacio arap sorgixen amples i numerosos poblaments,
molts dels quals s'abandonarien per culpa de l'expulsio morisca en 1609,
en el consegüent trastorn economic que aço va supondre degut
a que eren els moriscs els que treballaven en el camp, sent tarea dificil
i lenta el repoblament d'estes terres. En el segle XVIII es produix un
fort creiximent de la poblacio que en el XIX degut a les epidemies, la
poblacio va patir un descens prou important aixina com l'emigracio que
es va realisar cap al nort d'Africa.
Durant la primera mitat del segle XX la poblacio es va estacionar en el
seu creiximent i es en els anys xixanta quan a traves del "BOOM" turistic
es produix un gran aument en la poblacio costera i un retroces en la dels
pobles de l'interior. L'impuls alcançat pel turisme ha fet que la
tradicional estructura economica, basada en l'agricultura i la peixca vaja
perdent el seu pes a favor d'aquell.
En quant als cultius, hi ha que dir que el seca es el que predomina en
la comarca. La garrofera, l'almeler, l'olivera son els cultius destacats.
En canvi el regadiu es molt mes reduit puix ocupa el 25 % de la superficie
cultivada localisant-se en les plans del litoral predominant els nyesprers
i els tarongers.
La peixca va ser sempre una de les activitats importants de la comarca,
en la que destaquen els ports d'Altea i La Vila. En cara que esta zona
no es un important foco industrial, si eixistixen algunes activitats dignes
de resenyar com son els filats i les xarcies en La Vila aixina com l'industria
del chocolate en esta mateixa ciutat. Pero sense cap de dubte, la principal
activitat economica de la comarca es el turisme, el qual, en els ultims
trenta anys, ha anat canviant la fisonomia urbanistica dels pobles i ciutats
de la costa, aixina com el mig i la seua forma de viure. Es produix un
transvas de ma d'obra de l'agricultura a uns atres sectors com la construccio,
els servicis, comerços i hosteleria, en el que mes del 30 % de la
poblacio activa treballa directa o indirectament en el turisme.
En esta comarca, a on pobles com Altea o Benidorm jugen un gran paper,
es troben el 75 % dels establiments hotelers de la provincia, el 40 % dels
apartaments i el 43 % dels campings, o siga, practicament el 50 % dels
equipaments turistics de la provincia d'Alacant.
ALTEA
A soles a vint quilometros de La Vila, capital de la comarca, a onze de
Benidorm i a quinze de Calp, Altea es sense lloc a dubtes u dels pobles
mes bonics de la Costa Blanca. Altea ha conservat a lo llarc del temps
el caracter intimiste de les chicotetes poblacions de tradicio agricola
i marinera i oferix al visitant un especial atractiu, mescla d'eixe aspecte
de poble recolecte i de ciutat cosmopolita. Altea está assentada
sobre un tossal en les estrebacions de la serra de B ernia, molt proxima
a la desembocadura del riu Algar. En el centre de la bahia que porta el
seu nom, Altea es mostra al viager en belles perspectives que conviden
a penetrar en ella, a coneixer de mes prop este fermos poble mediterraneu.
Els antecedents historics d'Altea hauria que buscar-los en la cultura iberica,
dels assentaments dels quals s'han descobert residus en el terme, a l'igual
que de l'epoca romana, del que encara queden minims vestigis com el d'un
aqúeducte que es coneix en el nom de Els Arcs.
Durant la dominacio mussulmana, va pertanyer a la Taifa de Denia i conquistada
per Jaume I en 1244. Els alteans abandonaren el seu primitiu assentament
ubicat en lo que hui es conegut per Altea La Vella i es traslladaren al
seu actual emplaçament buscant refugi i proteccio en la torre-castell
que s'alçava en l'alt del tossal. El poble estigue amurallat, i
part d'estes defenses encara es conserven en dos portes d'entrada que donen
acces al nucleu urba que va anar creixent en el temps i extenent-se fora
del mur, creant-se el barri mariner de la Raval de la Mar, hui u dels mes
tipics i visitats junt al qual va naixer el port peixquer.
Altea continúa conservant hui el seu caixco antic, que s'oferix
al visitant com un sugerent espai per a passejar pels carrers empedrats
i escalonats que, en continu ascens, ens portaran fins l'ampla plaça
que s'esten junt a l'iglesia parroquial, des de la que podem contemplar
bells païsages costers i de l'interior de la comarca.
Antic refugi d'artistes que buscaven la tranquilitat i assossec d'esta
fermosa vila, Altea s'ha vist rodejada sempre d'eixe halo cultural que
l'imprimiren en el seu moment la presencia de grans artistes, circumstancia
que portà la creacio de molts bars que al maeix temps eren galeries
d'art i chicotets tallers artesans de ceramica, bisuteria i talla de fusta
que en el "BOOM" turistic es varen alternar en "pubs" anglesos, restaurants
francesos, "pizzeries" italianes i tota una mescla de l'internacionalitat
que encara embolica l'ambient d'esta ciutat.
Eixercint una constant presencia, l'iglesia d'Altea, construida a principis
d'este segle, está dedicada a la Mare de Deu del Consol. La cupula,
d'estil llevanti en ceramica vidriada de colors blau i blanc, es la mes
emblematica de la costa.
La bahia d'Altea sorpren al viager que ascendix desde Altea cap al Mascarat,
fondo barranc que impressiona a qui el contempla al temps que deixa una
sensacio de vertic en l'espirit.
Punt de referencia per a realisar una excursio, esta vegada mes tranquila,
es l'ascensio fins Altea la Vella. En temps passats va ser assentament
morisc, i hui es un chicotet nucleu de poblacio en la carretera de Callosa
d'En Sarria a l'Olla d'Altea, entre Bernia i l'Alfas. Des d'aci canvia
el païsage i es comencen a observar les tonalitats verdes d'espais
d'horta i de terra; de frutals que es veuen beneficiats per les aigües
del riu Algar, que al pas per esta vila pren el nom de Garganes.
El port d'Altea, junt als de La Vila, Denia, Xabia, Calp, Santa Pola i
Torrevella, es u dels mes importants de la Comunitat Valenciana i a on
recalen un major numero d'embarcacions. Esta activitat, que en un atre
temps va ser la principal de molts dels nostres pobles costers, ha passat
a tindre ara un pes secundari. Un atre sector que va tindre importancia
en Altea es el de la construccio naval.
Si lo que l'interessa al visitant es coneixer esta bonica poblacio en plena
efervescencia festiva, te aci un ample capitul a on poder triar ya que
son varies les festes que es celebren, no nomes en el caixco de l'actual
Altea, sino tambe en els diversos barris i partides que existixen en els
seus entorns.
Junt a la Semana Santa, en la que podra apreciar el ranci sabor de les
processons d'esta localitat, en el mes de juny es celebren les festes de
Sant Joan, en l'espectacular festa de l'arbre i les de Sant Pere, festa
marinera a l'igual que la de la Mare de Deu del Carme que es realisa en
el mes de juliol. En les festivitats del Santissim Crist del Sagrari, ultim
dumenge de setembre, es celebren les tradicionals festes de moros i cristians
en honor a Sant Blai. El 16 de febrer te lloc les festes del Santissim
Crist de la Salud en Altea la Vella, mentres que el 26 de juliol es celebren
uns atres en honor a Santa Ana en una romeria en la que als visitants s'els
obsequia en coca a la llumà. En la partida de Cap Blanc te lloc
el 13 de juny la Festa dels Fadrins, i en la partida de l'Olla el 10 d'agost,
mes o manco, en honor a Sant Llorenç es celebren verbenes, jocs
i actes deportius aixina com el fabulos i ya famos castell de focs artificials
de l'olla. Unes atres festes a destacar son les que es fan en honor a Sant
Lluïs, Sant Ramon i Sant Roc. Durant estos dies festius es celebren
competicions deportives com la popular pilota valenciana, en les modalidats
de llargues, raspall i galocha, i que habitualment es practíca en
els carrers del caixco antic.
Pero si preferix els deports nautics, Altea conta en un port que dispon
de varador, drassanes i taller mecanic que favorixen la practica de deports
com la motonautica, a mes d'esqui aquatic, submarinisme i vela. Igualment
es poden practicar uns atres deports com el montanyisme, l'aeromodelisme
o la colombicultura.
En ser importants els aspectes ans resenyats no ho es menys la variant
gastronomica tan apreciada per molts viagers que podran trobar en Altea
plats tipics com l'arros a banda, el "caldero", la fritanga, sangacho i
arros al forn, per citar-ne alguns.