LES NOSTRES TERRES

                                           PER: MOSSARABIA
 
Doc
 
LA MARINA BAIXA
 

            La comarca de la Marina Baixa es troba en el noroest de la provincia d'Alacant i llimita pel nort en la Marina Alta, en l'Alancanti al sur, a l'est en el Mediterraneu i a l'oest en l'Alcoya.
            El relleu accidentat el formen montanyes que la travessen pel nort com es la serra de Bernia, que arriba fins la mar en el Morro de Toix i a les que s'afegisen les serres de Chorta i la Serrella. En la part mes meridional tenim la serra Aitana (1558 m.) I el Puig Campana (1406 m.), simbol de la comarca, sent estos dos els punt mes alts de la provincia. Pel sur la comarca queda delimitada de l'Alacanti per les serres de la Grana i el Cabeço d'Or.

Puig Campana
            En quant a l'hidrografia de la comarca, s'ha que dir que encara que es prou arida, les pluges que es donen en mes freqüencia en les serres, dona lloc a riuets que convergixen i originen rius de curt recorregut degut a la proximitat de la mar en respecte a les cordilleres. Entre els rius que mes destaquen tenim el riu Algar que naix en la serra del Carrascal de Parcent i desemboca en el poble d'Altea; el riu Guadalest que discurrix pel Vall de seu nom i acaba en l'embassament del mateix nom; i l'Amadorio al que se l'unix el riu Sella ans de fer embassament.
            Per lo que es referix al litoral d'esta comarca s'ha que recalcar que te molts contrasts alternant-se grans escalonats com el Morro de Toix, Penyes de l'Arabi, en amagades cales com les del Bol Nou, Caleta, Tio Chimo, Charco, la de Finestrat, etc, i plages com les d'Altea, l'Albir de cants rodats i grava, les d'arena de Benidorm i les de grava de La Vila, encara que la plaja centre d'esta ciutat es va regenerar convertint-la en arenosa per a atraure al turisme.
            El clima de la Marina Baixa es el tipic mediterraneu, contrasten les temperatures suaus d'hivern i calides d'estiu de les zones costeres, a on apenes plou, en les mes gelades de l'interior en les que les precipitacions abunden.
De la seua poblacio podriem dir que durant l'ocupacio arap sorgixen amples i numerosos poblaments, molts dels quals s'abandonarien per culpa de l'expulsio morisca en 1609, en el consegüent trastorn economic que aço va supondre degut a que eren els moriscs els que treballaven en el camp, sent tarea dificil i lenta el repoblament d'estes terres. En el segle XVIII es produix un fort creiximent de la poblacio que en el XIX degut a les epidemies, la poblacio va patir un descens prou important aixina com l'emigracio que es va realisar cap al nort d'Africa.
            Durant la primera mitat del segle XX la poblacio es va estacionar en el seu creiximent i es en els anys xixanta quan a traves del "BOOM" turistic es produix un gran aument en la poblacio costera i un retroces en la dels pobles de l'interior. L'impuls alcançat pel turisme ha fet que la tradicional estructura economica, basada en l'agricultura i la peixca vaja perdent el seu pes a favor d'aquell.
            En quant als cultius, hi ha que dir que el seca es el que predomina en la comarca. La garrofera, l'almeler, l'olivera son els cultius destacats. En canvi el regadiu es molt mes reduit puix ocupa el 25 % de la superficie cultivada localisant-se en les plans del litoral predominant els nyesprers i els tarongers.
            La peixca va ser sempre una de les activitats importants de la comarca, en la que destaquen els ports d'Altea i La Vila. En cara que esta zona no es un important foco industrial, si eixistixen algunes activitats dignes de resenyar com son els filats i les xarcies en La Vila aixina com l'industria del chocolate en esta mateixa ciutat. Pero sense cap de dubte, la principal activitat economica de la comarca es el turisme, el qual, en els ultims trenta anys, ha anat canviant la fisonomia urbanistica dels pobles i ciutats de la costa, aixina com el mig i la seua forma de viure. Es produix un transvas de ma d'obra de l'agricultura a uns atres sectors com la construccio, els servicis, comerços i hosteleria, en el que mes del 30 % de la poblacio activa treballa directa o indirectament en el turisme.
            En esta comarca, a on pobles com Altea o Benidorm jugen un gran paper, es troben el 75 % dels establiments hotelers de la provincia, el 40 % dels apartaments i el 43 % dels campings, o siga, practicament el 50 % dels equipaments turistics de la provincia d'Alacant.
 
 
ALTEA

            A soles a vint quilometros de La Vila, capital de la comarca, a onze de Benidorm i a quinze de Calp, Altea es sense lloc a dubtes u dels pobles mes bonics de la Costa Blanca. Altea ha conservat a lo llarc del temps el caracter intimiste de les chicotetes poblacions de tradicio agricola i marinera i oferix al visitant un especial atractiu, mescla d'eixe aspecte de poble recolecte i de ciutat cosmopolita. Altea está assentada sobre un tossal en les estrebacions de la serra de B ernia, molt proxima a la desembocadura del riu Algar. En el centre de la bahia que porta el seu nom, Altea es mostra al viager en belles perspectives que conviden a penetrar en ella, a coneixer de mes prop este fermos poble mediterraneu.

Vista general d'Altea
            Els antecedents historics d'Altea hauria que buscar-los en la cultura iberica, dels assentaments dels quals s'han descobert residus en el terme, a l'igual que de l'epoca romana, del que encara queden minims vestigis com el d'un aqúeducte que es coneix en el nom de Els Arcs.
            Durant la dominacio mussulmana, va pertanyer a la Taifa de Denia i conquistada per Jaume I en 1244. Els alteans abandonaren el seu primitiu assentament ubicat en lo que hui es conegut per Altea La Vella i es traslladaren al seu actual emplaçament buscant refugi i proteccio en la torre-castell que s'alçava en l'alt del tossal. El poble estigue amurallat, i part d'estes defenses encara es conserven en dos portes d'entrada que donen acces al nucleu urba que va anar creixent en el temps i extenent-se fora del mur, creant-se el barri mariner de la Raval de la Mar, hui u dels mes tipics i visitats junt al qual va naixer el port peixquer.
            Altea continúa conservant hui el seu caixco antic, que s'oferix al visitant com un sugerent espai per a passejar pels carrers empedrats i escalonats que, en continu ascens, ens portaran fins l'ampla plaça que s'esten junt a l'iglesia parroquial, des de la que podem contemplar bells païsages costers i de l'interior de la comarca.
            Antic refugi d'artistes que buscaven la tranquilitat i assossec d'esta fermosa vila, Altea s'ha vist rodejada sempre d'eixe halo cultural que l'imprimiren en el seu moment la presencia de grans artistes, circumstancia que portà la creacio de molts bars que al maeix temps eren galeries d'art i chicotets tallers artesans de ceramica, bisuteria i talla de fusta que en el "BOOM" turistic es varen alternar en "pubs" anglesos, restaurants francesos, "pizzeries" italianes i tota una mescla de l'internacionalitat que encara embolica l'ambient d'esta ciutat.
            Eixercint una constant presencia, l'iglesia d'Altea, construida a principis d'este segle, está dedicada a la Mare de Deu del Consol. La cupula, d'estil llevanti en ceramica vidriada de colors blau i blanc, es la mes emblematica de la costa.
            La bahia d'Altea sorpren al viager que ascendix desde Altea cap al Mascarat, fondo barranc que impressiona a qui el contempla al temps que deixa una sensacio de vertic en l'espirit.
            Punt de referencia per a realisar una excursio, esta vegada mes tranquila, es l'ascensio fins Altea la Vella. En temps passats va ser assentament morisc, i hui es un chicotet nucleu de poblacio en la carretera de Callosa d'En Sarria a l'Olla d'Altea, entre Bernia i l'Alfas. Des d'aci canvia el païsage i es comencen a observar les tonalitats verdes d'espais d'horta i de terra; de frutals que es veuen beneficiats per les aigües del riu Algar, que al pas per esta vila pren el nom de Garganes.
            El port d'Altea, junt als de La Vila, Denia, Xabia, Calp, Santa Pola i Torrevella, es u dels mes importants de la Comunitat Valenciana i a on recalen un major numero d'embarcacions. Esta activitat, que en un atre temps va ser la principal de molts dels nostres pobles costers, ha passat a tindre ara un pes secundari. Un atre sector que va tindre importancia en Altea es el de la construccio naval.
            Si lo que l'interessa al visitant es coneixer esta bonica poblacio en plena efervescencia festiva, te aci un ample capitul a on poder triar ya que son varies les festes que es celebren, no nomes en el caixco de l'actual Altea, sino tambe en els diversos barris i partides que existixen en els seus entorns.
Carrero d'Altea
            Junt a la Semana Santa, en la que podra apreciar el ranci sabor de les processons d'esta localitat, en el mes de juny es celebren les festes de Sant Joan, en l'espectacular festa de l'arbre i les de Sant Pere, festa marinera a l'igual que la de la Mare de Deu del Carme que es realisa en el mes de juliol. En les festivitats del Santissim Crist del Sagrari, ultim dumenge de setembre, es celebren les tradicionals festes de moros i cristians en honor a Sant Blai. El 16 de febrer te lloc les festes del Santissim Crist de la Salud en Altea la Vella, mentres que el 26 de juliol es celebren uns atres en honor a Santa Ana en una romeria en la que als visitants s'els obsequia en coca a la llumà. En la partida de Cap Blanc te lloc el 13 de juny la Festa dels Fadrins, i en la partida de l'Olla el 10 d'agost, mes o manco, en honor a Sant Llorenç es celebren verbenes, jocs i actes deportius aixina com el fabulos i ya famos castell de focs artificials de l'olla. Unes atres festes a destacar son les que es fan en honor a Sant Lluïs, Sant Ramon i Sant Roc. Durant estos dies festius es celebren competicions deportives com la popular pilota valenciana, en les modalidats de llargues, raspall i galocha, i que habitualment es practíca en els carrers del caixco antic.
            Pero si preferix els deports nautics, Altea conta en un port que dispon de varador, drassanes i taller mecanic que favorixen la practica de deports com la motonautica, a mes d'esqui aquatic, submarinisme i vela. Igualment es poden practicar uns atres deports com el montanyisme, l'aeromodelisme o la colombicultura.
            En ser importants els aspectes ans resenyats no ho es menys la variant gastronomica tan apreciada per molts viagers que podran trobar en Altea plats tipics com l'arros a banda, el "caldero", la fritanga, sangacho i arros al forn, per citar-ne alguns.
 
 
 
TORNAR A LA PORTADA