ESCRIVIM-DIEM
EN
VALENCIÀ
Per: Laura Garcia
Les terminacions
<<-ada>>
En valencià, el sufix -ada, a part de pertanyer al femeni del participi
de passat, nos servix tambe per a formar noves paraules per a dessignar
diverses finalitats. A saber, les mes importants son:
1) Per a la formacio de noms colectius, es dir, conjunts de sers o de coses.
Son colectius generals (sobre tot de coses) i de fenomens meteorologics.
Eixemples:
De gent Gentada
De boira Boirada
De botifarra
Botifarrada
Hi havia una
gentada grandissima.
Esta nit ha
fet una boirada de por.
El dumenge que
ve nos farem una botifarrada en la caseta.
2) Per a la formacio d'operacions en general.
Eixemples:
De tancar Tancada
De cremar Cremada
Quan vaig aplegar,
la pasticeria ya estava tancada.
Dema sera la
cremada de les fogueres.
Es formen afegint-se
este sufix a l'arrel verbal.
3) Per a la formacio de noms de colps, al posar la terminacio -ada en el
substantiu que dessigna l'objecte que colpeja.
Eixemples:
De puny Punyada
De pedra Pedrada
Li he pegat
una punyada ben forta.
M'han tirat
una pedrada.
Concretament, en el primer cas, el nom del colp es forma partint de la
part del cos que colpeja; hi ha uns atres casos en que es basa en la part
del cos que sent el colp.
Eixemples:
De galta Galtada
De pancha Panchada
De cap Cabotada
¿T'agradaria
pegar-me una galtada?
Menuda panchada
s'ha pegat contra l'aigua.
M'he pegat una
cabotada contra la paret.
4) per a la formacio de periodos de temps. Son construccions mes estranyes,
de manera que la forma mes corrent i usual es:
De mati Matinada
Dema de matinada
anire al tossalet.
5) Per a la formacio de noms que indiquen magnitut. Coexistix este cas
junt a la formacio d'estos mateixos noms en el sufix mes corrent -aria.
Alçada
/ Alçaria
Amplada / Amplaria
Dotze metros
d'alçada i quinze d'amplada.
6) Per a la formacio de noms relacionats en un atre nom.
Eixemple:
De cano Canonada
De ponent Ponentada
De bou Bouada
He sentit dos
canonades.
Ahir va fer
una ponentada molt gran.
Quina bouada
ha agarrat el chiquet.
7) Per a la formacio de noms relacionats en un verp, indicant l'accio i
efecte d'eixe verp.
Eixemple:
De suar Suada
Hui estic cloixit
de la suada d'ahir.
8) Per a la formacio d'adjectius en sentit d'abundancia, formant-se partint
del substantiu d'eixa caracteristica.
Eixemples:
De desconeiximent
Desconeiximentat
De campana Acampanada
Com podem vore, apareix tambe el sufix -at quan es tracte d'un masculi.
Per atra banda, es molt corrent posar davant del substantiu originari els
prefixos -a, -en o des-.
Eixemples:
Eres un desconeiximentat.
S'estilen les
faldes acampanades.
Estes son, en llinies generals, les formacions mes corrents que poden fer-se
per mig del sufix -ada, a banda, naturalment, de la formacio del femeni
del participi de passat.
En valencià la -d- intervocalica d'estes terminacions no es pronuncia,
quedant [à] la pronunciacio d'estes terminacions.
Eixemples:
Escrivim: Diem:
Gentada Gentà
boirada boirà
botifarrada
botifarrà
tancada tancà
cremada cremà
punyada punyà
pedrada pedrà
galtada galtà
matinada matinà
alçada
alçà
canonada canonà
suada suà
acampanada acampanà